Diada
Seis poemas de Sant Jordi para felicitar el día
DIRECTO | Sant Jordi 2024 en Catalunya: Última hora de la diada del libro y la rosa
MULTIMEDIA | 10 libros para regalar este Sant Jordi
La rosa de pitiminí o minirrosa, la alternativa a las rosas de toda la vida de Sant Jordi
![Poesía](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/ed742f1a-053d-4803-b49d-615a1ab9d819_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg)
Poesía
Este martes ya es 23 de abril y ya huele a rosas y a libros. La Diada de Sant Jordi es una de las festividades más populares en Catalunya.
La señalada fecha tiene su origen en la leyenda del caballero Jordi, que salvó a una princesa de un temible dragón, clavándole una espada en el corazón. Como resultado, una rosa surgió de la sangre del animal y el caballero se la regaló a la princesa como símbolo de amor.
La historia de Sant Jordi continúa transmitiéndose de generación en generación y se han hecho miles de adaptaciones en películas, novelas, literatura infantil, cómics o poesía, entre otros.
También, muchos poetas han visto en la leyenda una inspiración para su arte. He aquí algunos de esos versos destacados de la poesía catalana que hablan sobre la leyenda de Sant Jordi.
![‘La Diada de Sant Jordi’, de Joan Maragall](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
‘La Diada de Sant Jordi’, de Joan Maragall
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
[…]
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
![‘Una rosa’, de Maria Antònia Salvà](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
‘Una rosa’, de Maria Antònia Salvà
Sant Jordi, santa diada
del passat i l’avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!
![‘Sant Jordi Gloriós’, de Josep Maria de Segarra](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
‘Sant Jordi Gloriós’, de Josep Maria de Segarra
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
!["El cavaller", de Jaume Roig](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
"El cavaller", de Jaume Roig
Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.
![‘Sant Jordi’, de Joana Raspall](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
‘Sant Jordi’, de Joana Raspall
Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d’un drac és presoner.
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l’ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer…
Sant Jordi va,
Sant Jordi ve!
![‘Roses recordades’, de Salvador Espriu](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/211bf2b2-ba70-4e34-9427-ee00e3667a60_1-1-aspect-ratio_default_0.webp)
‘Roses recordades’, de Salvador Espriu
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
- Sumerge las bayetas en esta sustancia para limpiarlas sin ayuda de la lavadora
- El tardeo se consolida y le gana terreno al ocio nocturno en el área de Barcelona
- Una hoja de laurel en la carcasa del móvil: el truco que hace media España
- Donald Trump, herido leve de bala en un atentado en un mitin
- La Agencia Tributaria lanza un comunicado dirigido a los propietarios de viviendas
- ¿Quién era Thomas Matthew Crooks, el tirador que ha atentado contra Trump?
- El trucazo para que Google Maps detecte todos los radares de la DGT
- Adiós a colgar camisas y jerséis en perchas: el método japonés para ahorrar espacio en el armario