Uns serveis mínims impresentables

Jo fins ara em creia que el nostre govern de la Generalitat, com tots els governs, estava per governar per a tots. Sobretot per a les majories. Però, vist el que està passant amb les vagues del metro, es veu que anava equivocat. És impresentable que tot un Departament de Treball del nostre govern, no faci ús de les seves atribucions, i deixi penjats als usuaris del transport públic, amb uns miserables serveis mínims del 20 al 40 %. Ara bé, aquest mateix govern durant la vaga del mes de febrer passat, en ple MWC, va establir uns mínims del 30-50 %. No molta diferència, però sí significativa. Curiosa manera de governar.

També s'ha de dir que llavors tenien de sortir a la foto i tot el món els estava mirant. En aquests moments, curiosament no hi ha cap congrés que reuneixi a Barcelona gent important de tot el món. Per dir-ho d'una altre manera, els indígenes del país estan deixats de la mà de Déu, ja que el nostre govern i el el seu magnífic Departament de Treball, com que ja van en cotxe oficial, sembla ser que no és el seu problema.

Aquests serveis mínims, en un país més civilitzat, haurien tingut el rebuig total de la societat, i posiblement, haurien hagut dimissions per l'ineficàcia dels seus responsables. Aquí tothom calla, aquí ningú dimiteix i aquí no són capaços d'enfrontar-se amb els sindicats ni de fer, senzillament la seva feina, davant la flagrant injustícia d'una minoria vers una majoria i que han deixat desamparats  als que cada dia agafan el metro per anar a la feina, a estudiar, al metge o a les seves habituals gestions.

Jo, la veritat, davant un govern, davant una gent que no fa res pels administrats, tinc vergonya, molta vergonya i ara entenc que el procés que lideren aquets personatges que no serveixen per a res, es desinfli a marxes forçades. Amb aquesta gent tant ineficaç que ens governa ho entenc perfectament. Són totalment incapaços de portar-nos enlloc. Ni a la cantonada. Així és desprén de la gestió que fan dels seveis mínims del la vaga de metro de la ciutat de Barcelona.

Mentrestant, els soferts usuaris, com sempre, van pagant les alegries via impostos, a uns privilegiats treballadors públics que cobren més que la majoria igualment que a uns impresentables polítics que miran cap a un altre lloc mentres una gran quantitat de ciutadans comencen a estat farts d'ells, amb tota la raó del món. Uns abusen de les vagues, és veritat, i els altres, els que haurien d'apaivagar tot el descontrol, no hi són ni s'els espera. Realment, tenim un govern que no serveix per res. I que no fa res. Pura inanitat.