"Repensar les tradicions"

No sóc especialment seguidor de les tradicions. Possiblement, perquè entenc que la majoria no mereixen continuar pervivint i que, amb els anys, han de ser repensades. A totes les cultures perviuen tradicions que actualment mereixen valorar la seva vigència. Crec que algunes han de ser mantingudes però altres han de ser repensades, quan no relegades a ser un record del passat.

Em limitaré, com a català, a mencionar els correbous i els castells. Ambdues tradicions tenen arrelament a certes zones de Catalunya. Dels correbous no se m'acut cap argument vàlid per a la seva pervivència com a tradició, ja que demostren un total menyspreu per la vida animal que és inadmissible per a societats del segle XXI. En el cas dels castellers, reconec la seva defensa dels valors del treball col·lectiu i en equip dignes de ser defensats, però això no treu la perillositat que suposen construccions de fins a 10 pisos per als diversos castellers que els componen. Els castells de 8 a 10 pisos suposen un perill considerable per als castellers dels pisos inferiors i per als menors que compleixen el rol d'enxaneta (tot i portar casc). Em pregunto si aquesta tradició, que defensa els valors col·lectius de cooperació i treball en equip, hauria de ser repensada per la seva tendència a assolir construccions més agosarades, que incrementen el perill de patir lesions greus dels seus membres i d'accidents que posen en perill la vida dels seus participants menors d'edat.

Cap tradició mereix ser defensada si posa en perill la integritat física dels seus membres. I, en tot cas, haurien de ser repensades per evitar aquestes conseqüències. Ara bé, és clar que aquestes tradicions comporten beneficis econòmics als quals alguns no estan disposats a renunciar.