Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Poesia, natura... i música!"

Maria del Mar Bonet,  en el Festival de Porta Ferrrada

Maria del Mar Bonet, en el Festival de Porta Ferrrada / Xavier Casals

Fa pocs dies escoltava una entrevista a la Maria del Mar Bonet i, en un moment de la conversa, va parlar de Gabriel Alomar sobre un poema que, segons ella, demana ser cançó… ja que la seva mètrica ens evoca un ritme, una musicalitat; una sensació de sonoritat. La poesia, la natura i la música configuren un missatge que arriba, que ens fa entrar-hi d’una manera senzilla, de gran bellesa que emociona i que ens fa adonar que el conjunt et fa vibrar diferent el poema, et ressona a l’ànima.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Moltes vegades cultivem una única disciplina, sóm únics a la societat fent una tasca concreta, però la idea d’unir móns, realitats que emocionen, fa l’obra final molt més gran! I aquest és el resultat d’un poema, com molts d’ells, que ha musicat la Maria del Mar Bonet, que ens arriben, i ens deixen un interés, una emoció, un poema fet cançó que et vibra i et fa seguir amb ganes de conèixer i descobrir més poesia.

Necessitem la poesia, la música, la natura per impregnar-nos d’elles i agafar-ne la seva força i quan et trobes un poema a les mans, on natura-música-poesia prenen un sol significat, et fa sentir que la força del conjunt és enorme.

I no només en aquests camps, sinó que ho podem fer extensiu a molts més! El nostre món, les individualitats de cadascú, moltes vegades no et deixen ressonar el valor de la força de grup!

Genial Gabriel Alomar amb la música de Maria del Mar Bonet, amb aquest sonet on aquestes dues grans figures mallorquines es donen de la mà:

“Jo escric al vent aqueixa estrofa alada

per a que el vent la porti cel enllà

jo vull seguir-la amb ma candent mirada,

plorós de no poder-la acompanyar.

Entre els hiverns, quan vibri la ventada,

el meu vers per l’espai ressonarà,

i sobre els homes sa brunzent tonada

durà el so d’un incògnit oceà.

I cantarà en la lira de les branques

i de la lluna en les crineres blanques

o en l’arquet de silenci de la nit.

I eternament la maternal Natura

l’espargirà per la infinita altura

quan el meu nom, obscur, serà extingit".

Participaciones de loslectores

Másdebates