"El meu 'no' té validesa en tots els àmbits"

Des que tinc enteniment de la realitat que m'envolta, i del que implica ser dona en aquest món, m’he sotmès a un constant exercici de mentalització per poder encarar un present i un futur que, m'agradi o no, quedaran marcats per la injustícia i la frustració. Ja fa temps que el porto fent, aquest exercici, però no ha estat fins fa poc que m'he adonat d'una cosa que, tot i no acabar amb la injustícia, em permet posar límits a la frustració: El meu 'no' té validesa en tots els àmbits, no només el sexual.

A vegades, la gent es veu inspirada a compartir pensaments que, tot i carregar contra els drets humans i les bases més simples del respecte, queden encoberts per una llibertat d'expressió que, definitivament, és inqüestionable. Fins ara, m'he vist atrapada en situacions en què una claustrofòbia asfixiant m'ha rebentat per dins mentre les meves orelles, absolutament indefenses, rebien terribles missatges de menyspreu i odi contra la dona i els seus drets i llibertats. Els meus drets i llibertats.

Ara, m'adono que tot i no poder frenar ni tan sols la lliure expressió de la més insultant misogínia, sempre podré dir 'no' a haver-la d'escoltar. Sempre podré dir 'no' a haver-me de quedar on soc. Sempre podré dir 'no' a aquest verí que em mata, mentre dona vida a aquell qui l'injecta.