"Per què la justícia no empresona els acusats de matar o deixar morir els seus animals?"

Un home ha estat condemnat recentment a un any de presó per haver deixat morir de gana a cinc gossos tancats dins de dues barraques a Gondomar, província de Pontevedra. Com és ben sabut, com que la condemna és inferior a dos anys i no té antecedents, no entrarà a la presó, a no ser que durant aquest temps cometi algun delicte.

A dita sentència se’l condemna, a més, a no poder tenir animals durant tres anys ni a tenir cap negoci o relació amb ells. Així que passat aquest temps 'prudencial', tot i la salvatjada que va cometre, ja podrà tornar a tenir un animal en propietat. La veritat, no ho entenc ni ho vull entendre.

Una persona deixa tancats a cinc gossos en dues barraques, sense menjar, ni aigua, ni possibilitats de poder sortir, i sabent per tant que es moririen sense remei, fet que pot ser considerat com a homicidi imprudent o premeditat, i la pena que li posen és de tan sols un any de presó, càstig que, a sobre, no complirà.

Com és possible que la justícia pugui ser tan benèvola amb el causant de l’horrible patiment d’uns animals que, segons el Seprona, abans de morir d’inanició, es varen barallar entre ells i els que sobrevisqueren es menjaren els cadàvers dels morts. Admiro, per això, la jutgessa de Palma de Mallorca que el 2015, i davant l’extrema crueltat dels fets, va enviar un home a presó, malgrat haver estat condemnat només a vuit mesos, perquè va matar brutalment a cops de pal el seu cavall en acabar una carrera. Fou la primera vegada que a Espanya entrava a la presó una persona condemnada per haver matat un animal. Llàstima que no hi hagi més jutges que l’imitin.