Carta d'un professor: "Cas Badalona, què hem fet malament?

Com a docent des de fa més de 35 anys a Badalona i com a persona que té vincles personals, familiars i esportius amb la ciutat, em va produir una profunda sensació d’impotència i tristesa conèixer la notícia que una nena d’onze anys havia estat violada per una colla d’adolescents al Centre Comercial Màgic als lavabos, a plena llum del dia. Davant d’aquest fet covard, vergonyós i impropi d’éssers humans, declaro que, en part, em sento culpable i responsable, com a educador i persona que té una responsabilitat social, per no haver contribuït a impedir aquesta agressió sexual. Des del primer minut, al tenir coneixement del crim, vaig pensar com hauria actuat jo, si els presumptes agressors fossin alumnes meus. Confesso que em declaro incompetent!

Em faig ressò també de les queixes dels meus col·legues de professió, que se senten cansats que l’escola sigui una mena de calaix de sastre, on tots els temes, que la societat o les famílies es mostren incapaços d’assumir, siguin abordats pels educadors, com si nosaltres tinguéssim una vareta màgica. Els educadors tenim una part de la responsabilitat, però en res comparable a la que hauria de tenir la classe política, els responsables de l’educació d’aquest país, la resta de la societat o algunes famílies; no totes, per sort.

Educar, ara més que mai, ha de ser una tasca compartida entre totes les persones que formem part d’una societat democràtica, complexa i diversa que ha de garantir el dret dels infants a viure en llibertat i sense que sigui violada la seva integritat física i moral.

Per cert, aquells que encara pensen que no celebren el dia de la Dona perquè no existeix el dia de l’Home, es quedaran impassibles l’any vinent davant de la nova convocatòria del 8 de març? Encara queda temps per rectificar i impedir, en la mesura de les nostres possibilitats, nous crims. Animeu-vos!