"Què hem de fer amb Rodalies?"

Agafo el tren de les 6:15, com cada dia. Començo a les 7:30 i sempre arribo amb temps, a les 7:15, si tot va bé. Darrerament, gairebé mai, tinc sort d’arribar abans de les 7:30, o si no, puc recuperar aquells deu minutets de retard. Retard, per altre banda, que no és la meva responsabilitat. Com a molt, et donen un altre bitllet com a compensació, però el temps de treball, els que tenen sort com jo l’hem de recuperar... Què hem de fer?

Avui he tornat a agafar el tren de les 6:15. Amb aquest sempre arribo sobrat de temps. Podria agafar-ne l’anterior, el de les 5:45. I tant, seria sortir de casa tan sols 2 hores abans que comenci la meva jornada. Total, la culpa és meva per anar-me a viure a... 42 quilòmetres de la meva feina? Hi ha maratonians que fan aquest mateix recorregut en el mateix temps. Potser he de preparar-me i deixar de dependre d’aquest servei.

Una altre anomalia, la seva anormalitat s’ha convertit en la nostra normalitat. Arribo a les 7:45, no està pas malament, només hauré de recuperar quinze minuts. No em retornen cap bitllet perquè ara l’abonament és gratuït, no tindria sentit. Però avui he decidit canviar les coses. He decidit no fitxar i fer una incidència. Que aquests quinze minuts que he arribat tard em comptin com hores de feina i que, si cal, la meva empresa emprengui les accions necessàries contra Rodalies, que aquest servei assumeixi la seva responsabilitat. No ha estat responsabilitat meva, no he de pagar jo les conseqüències.

Potser és hora que tots ens posem a fer accions per millorar les coses. Treballadors i empreses. Si el treballador arriba tard i acaba recuperant el temps per una responsabilitat que no és seva, Rodalies continuarà oferint el mateix servei. Però si aquestes conseqüències les traspassem al responsable i no al de sempre, potser les coses canvien. Si les empreses comencen a demanar indemnitzacions a Rodalies pels temps de treball no efectius pels retards constants, si paguen pel mal funcionament, potser les coses milloren.