"Estudis, feina i remuneració"

Examen de selectivitat en una facultat de la UB, la setmana passada. | JORDI OTIX

Encara hi ha prou estudiants que aspiren a anar a la Universitat, però avui dia una carrera universitària no garanteix feines amb grans remuneracions ni sempre treballar d’allò estudiat (havent d’agafar feines per sota de la qualificació acadèmica, quan es troba feina). De fet, avui dia les remuneracions van més en funció de l’oferta i la demanda de professionals al mercat laboral, com aquelles feines mancades de treballadors (fontaneria, electricitat, forneria o fusteria, etc) on les empreses intenten pagar millor (a banda de l’era del ‘totxo’, quan gent amb pocs estudis podia cobrar molt). També hi ha feines prou lucratives on la clau es troba en l’experiència o en cursos de FP de qualitat sense estudis superiors (assistents executius; redacció per documents i reports; representants de vendes; redacció de mitjans digitals; programació informàtica; fotografia; sector de la bellesa i maquillatge, locutors, etc). I, avui dia, la tendència empresarial a nivell mundial és exigir estudis, però també certes habilitats personals, cuidar l’aspecte, valorar l‘interès per aprendre, saber idiomes estrangers, presentar un bon currículum vitae, etc.

Però hi ha d’haver gent per tot tipus de feina, tot i que cada cop més es prima la tranquil·litat i benestar abans que una alta remuneració amb estrés. Cal recordar que tenir cultura no sempre significa tenir estudis (gent amb pocs estudis pot ser prou culta, fins i tot més que molts universitaris) i que es pot estudiar del què es treballa com es pot treballar del què s’ha estudiat, perquè al final la pràctica és la que fa al mestre i, com deia Plató, qui aprèn però no practica el que sap, és com qui ara però no sembra. De fet, el pedagog Paulo Freire deia que l’educació canvia a les persones, i les persones canvien el món; per això, prenent-nos el nostre temps, pensem, reflexionem i explorem dins el nostre interior, descobrim cap on volem anar i quin camí volem prendre, per ser perseverants en el què volem.