"Encara que els i les esportistes no aconsegueixin cap medalla a París, cal felicitar-los per l'intent"

L’altre dia, va ser el torn de la barra de gimnàstica artística als Jocs Olímpics de París. Algunes de les gimnastes van caure durant l’exercici, i una d’elles va ser Simone Biles. Una comentarista de televisió espanyola va dir, literalment: "Simone Biles ha sigut la decepció". D’aquest comentari es desprén que sembli que les gimnastes i/o esportistes no poden equivocar-se i, si no guanyen cap medalla, "són una decepció".

En les competicions, no sempre s’aconsegueix la fita. Em pregunto, com es poden sentir els i les esportistes si escolten la paraula “decepció” per megafonia dit per un/una periodista d’esports, després de sentir la pròpia frustració? La idea que només val aquell que aconsegueix l’or no és la idea que jo tinc d’una competició. Penso que tots i totes els esportistes que són als Jocs avui, han estat seleccionats, han passat unes proves que han superat i això ja és un triomf.

I després, quan aconsegueixen estar dins el rànquing dels que han participat, encara que no pugin al podi, són ells i elles els que ho han donat tot per aconseguir-ho. A vegades es guanya i a vegades es perd, a la vida també. És una lliçó vital. Perdre no significa decepció sinó aprendre que no sempre es pot guanyar, però el fet d’intentar-ho ens demostra que l’esforç és la clau.

I si no s’aconsegueix la fita en aquests JJOO, hi haurà altres competicions per tornar-ho a intentar i potser el proper cop s’aconseguirà. Per tant, crec que els i les periodistes haurien de ser més curosos en el moment de qualificar un/a esportista que no ha aconseguit cap medalla, i felicitar-lo/-la per haver-ho intentat.