Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

"Escollir rebre l'educació en una llengua determinada no és un dret com a tal"

Archivo - La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, interviene durante un pleno en el Parlament balear.

Archivo - La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, interviene durante un pleno en el Parlament balear. / Tomàs Moyà - Europa Press - Archivo

La decisió del Govern balear de la popular Marga Prohens que ha implantat una nova casella pel castellà en els fulls de matriculació del curs vinent per tal que els pares puguin escollir en quina llengua volen que els seus fills aprenguin a llegir i a escriure fins a segon de Primària ha estat rebuda com una victòria per les entitats suposadament defensores del bilingüisme com per exemple, "Escuela de Todos", ja que segons elles això suposa el reconeixement d’ "un dret".

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Val a dir, però, que de la mateixa manera que un no pot escollir si vol fer matemàtiques o no, o bé si vol fer Història d’Espanya o de Catalunya, tampoc no hi ha reconegut cap dret a rebre l’educació en una llengua determinada, sigui quina sigui, ja que a la Constitució espanyola, en el seu article 27, tan sols s’estableix el dret dels pares a rebre "la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus convicciones", és a dir, el dret a poder estudiar, posem per cas, religió. Són per tant, els diferents parlaments, a través dels seus respectius governs, els qui s’encarreguen de fixar quines són les llengües que s’utilitzen al sistema educatiu.

El que hi ha, en tot cas, són diverses sentències judicials del Tribunal Suprem (TS) i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 2010, reconeixen el dret d’estudiar també en castellà -via imposició del 25% de castellà-, i sempre de manera conjunta amb el català en un règim de “conjunció lingüística”, però no el dret a estudiar en una sola llengua de tal manera que això pugui implicar la "segregació" dels alumnes per motiu de llengua tal com es pot desprendre del pla pilot endegat pel Govern mallorquí del PP i Vox.

De moment, però, aquest pla "segregacionista" no ha tingut gaire èxit doncs només 11 escoles, amb prou feines un 3% del total, s'han adherit a la "lliure elecció de llengua" en contra del criteri de la majoria de la comunitat educativa balear.

Participaciones de loslectores

Másdebates