No aguantaré quatre anys més de "indecente, ruin, miserable, mezquino, deleznable".

Indecente, ruin, miserable, mezquino, deleznable. A que sembla una discussió de pati de col·legi? Doncs no ho és, és el  responsable cara a cara de dos polítics cara a cara polítics que aspiren a governar aquest  país. Em pregunto: com és possible que aquests dos personatges es considerin aptes per dirigir un país? És veritablement aquest el nivell  dels representants d'uns partits que porten governant des de fa més de  30 anys?

Potser el problema d'Espanya és la poca preparació dels  polítics de sempre, el que ha propiciat l'aparició de noves  formacions. Hem vist debats educats, cordials, sense insults i sempre  de la mà dels representants dels anomenats nous partits. Però quan  han sortit a la palestra els de sempre, hem retornat a la televisió en  blanc i negre, al debat de retrets i acusacions. Hem vist un cara a  cara en el que no s'ha debatut, s'han acusat de totes les coses dolentes que han fet, no han aportat noves idees; s'han passat dues  hores exposant els defectes del contrari.

Això no és política, això no  és el que vol la ciutadania.Ja està bé de tantes mentides i tantes  acusacions que no porten a res. Ningú va oferir alternatives, ningú va  desenvolupar el seu programa -potser no en tenen- i tan sols es van  dedicar a criticar el que havia fet l'altre.Mentrestant, 'els altres',  els emergents, mirant-ho des de fora i calculant quants vots els hi  estaven regalant els que suposadament tenen més possibilitats de  guanyar... o no.

Per un moment, potser pel lloc, el moderador i  l'ambient he tornat a reviure allò de "Márchese señor González", i un  calfred m'ha recorregut el cos.M'ha vingut al cap la vella política,  la tenebrosa imatge de l'Aznar, l'Espanya fosca governada pels hereus  d'una ferotge dictadura de 40 anys, els Fraga Iribarne i d'un  inepte Rajoy, passant de ministeri en ministeri, sense fer res  fructífer.Sort que uns quants, un 15-M, van obrir les finestres per  ventilar tota la podridura que ens envoltava i van entrar aires  renovats.

Gràcies a aquells moviments ciutadans, avui tenim  oportunitat de fer fora als rancis polítics del 'y tú más' i somiar  amb un país on la corrupció sigui perseguida i castigada i els drets  socials siguin defensats. Un país on la sanitat i l'educació estiguin  per sobre dels interessos partidistes, un país en el qual hi hagi una  feina digna pel ciutadà i les famílies no visquin amb la por de perdre  la seva casa. Potser tot això és una utopia, però no em veig capaç és  de suportar quatre anys més de "indecente, ruin,  miserable, mezquino, deleznable".