Ha viatjat pel món amb el seu discurs sobre polítiques públiques de seguretat. És funcionari de la Generalitat i ha col.laborat amb governs de tots els colors des del 1984. Durant vuit anys va dirigir l'Escola de Policia de Catalunya i al març va deixar el Centre d'Estudis de Seguretat i va tornar a la docència.
--Detinguts amb hematomes, cartes de lectors que acusen la policia de comportar-se com "déus amb uniforme". ¿Què passa amb els Mossos? --Alguna cosa passa, sí. Pot ser que s'hagi pres amb molt entusiasme la seva arribada i, en el fons, el que hi ha és un cos policial que actua com a tal. L'altra possibilitat és que estiguin funcionant mecanismes de corporativisme intern insans. Però això encara s'ha de veure.
--¿Millorarà la relació policia-societat quan arrenqui el Consell de Seguretat de Catalunya? --És que la seguretat no es pot centrar només en la policia. A Catalunya ens hem concentrat molt en el desplegament, tenim un discurs sobre la policia, però no sobre la seguretat pública.
--¿I no és això el que es pretén amb el consell, que invita el ciutadà a participar-hi?
--Ho hauria de ser. Però la participació no hauria de ser només formal, hauria de permetre construir polítiques públiques de seguretat.
--¿Li hauria agradat dirigir-lo? --Miri, jo sóc un tècnic i he treballat amb la gent que m'ha donat confiança. No és un problema d'afany personal. Però si només es preocupen de desplegar la policia, no val la pena treballar d'una forma institucionalment forta.
--Un ecosocialista al capdavant d'Interior. ¿És garantia o fa por? --El problema és que ho faci bé o malament, no de quin partit sigui. En tot cas, l'esquerra no té discurs propi de seguretat i és urgent que el concebi.
--Policia local, Mossos, Policia Nacional, Guàrdia Civil... No sé si m'he de sentir més segura o tenir més por. --Més policia no garanteix més seguretat, tot i que cada vegada que hi ha eleccions es digui el contrari.
--Recentment es va multar un ciutadà per conduir menjant un croissant. ¿La policia rep ordres de ser molt estricta? --En aquest moment tenim tantes normes que aplicar-les totes estrictament ens faria la vida impossible. S'han de reduir les normes i garantir la convivència.
--¿Existeix un fitxer amb dades de persones vinculades a moviments socials i antisistema encara que no hagin comès delictes? --No hem d'obsessionar-nos amb els fitxers. A internet es pot obtenir una quantitat d'informació descomunal sobre particulars. Si els fitxers que estan en mans públiques no compleixen la llei de protecció de dades, haurien de controlar-se i sancionar-se.
--¿Però existeixen? --No ho sé. Oficialment no es poden trobar. No n'hi hauria d'haver, encara que també és lògic que els serveis de seguretat tinguin informació. El que no és tan clar és que sàpiguen fer-la servir.
--En un hipotètic fitxer hauria d'estar Imma Mayol, que s'ha declarat antisistema. ¿O no? --Si existís, hi seríem tots. El concepte sistema és tan lax que tots, en algun moment o un altre, hem estat antisistema. Aquesta paraula no defineix res.
--Durant un temps semblava que el moviment okupa albergava perillosos anarquistes italians. --Això s'haurà de provar. Però s'està simplificat i es criminalitza amb massa facilitat. No ens podem permetre aquesta demagògia.
--Durant l'onada de robatoris silenciosos hi va haver un atac de pànic col.lectiu. Ningú se sentia segur. --Tenim societats globals amb problemes locals. Els nostres models socials permeten l'intercanvi de persones, informació i moviments i el resultat d'això es veu en carrers i barris. El territori local és l'abocador de tots els problemes globals i de les crisis del desballestament de l'estat assistencial. I jo no sé si els actors de la seguretat poden guanyar aquesta batalla.
--Posi un exemple. --Les festes de Gràcia. Ja no són les festes d'un barri, sinó una festa global amb resultats locals.
--¿Quina seria la pitjor situació si no s'actua correctament? --Que es produeixi una situació de seguretat dels uns contra els altres.
--¿És a prop aquesta possibilitat? --De vegades sento discursos que s'acosten a això.
--¿Discursos oficials o de carrer? --Del carrer, oficials i electorals.
--Ens preocupa més la seguretat que la llibertat i l'educació. ¿Tan vulnerables som?
--És que hi ha motius per estar amoïnats. Quan la gent se sent vulnerable, tradueix aquesta vulnerabilitat en por de ser agredida. Però aquesta angoixa està provocada per l'economia neoliberal, la precarietat, la inflació. Com els nens, creem monstres per explicar allò que no sabem explicar. La seguretat és un monstre producte de les societats tardomodernes.
TOTES LES ENTREVISTES