elperiodico.cat

Visualitzar per etiquetat

Tots els temes»riure»Pallassos sense Fronteres
  • Digueu-los que no els odiem

    Ja fa temps en algun dels posts relacionats amb les nostres activitats a Palestina una lectora ens havia criticat per no regalar la nostra feina a la població israeliana. Recentment hem pogut curar aquesta ferida i demostrar que la nostra alegria està dirigida a tots els nens i nenes que pateixen les ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de septiembre 2, 2008
  • Més clar que un clarinet

    Sento el clarinet de Luismi per telèfon i se'm posa la pell de gallina. Allà estan els nostres pallassos increïbles. I és que en una localitat pròxima a Lipjan feia anys que nens serbis i albanesos no compartien res, fins fa 24 hores, moment en el qual un grup de pallassos els ha aglutinat perquè ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de julio 28, 2008
  • Només tonteries que fan riure nens i nenes

    Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en el contingent militar nord-americà i un cessament d'activitat rellevant per part de ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de junio 13, 2008
  • Pau per al Líban

    Anàvem cap a Pont Llunyà i a prop d'Arnheim ens vam aturar a contemplar un molí. Amin em va preguntar si volia fer-me una foto amb el molí darrere i vaig acceptar. Em vaig asseure a la barra del quadro de la bicicleta amb tanta mala sort que vaig caure d’esquena i al final del meu trajecte cap a terra ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de diciembre 25, 2007
  • Som nosaltres

    Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven en onades a inscriure's i a obtenir el seu estatus de refugiat. Una dona totalment vestida ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de diciembre 11, 2007
  • Trenquem una cadira a favor de la causa

    Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) els problemes de la gent en termes materials. Medicaments, alimentació, aigua, sostre, ...
    Enviat a És per riure (Weblog) per Anonymous a data de noviembre 19, 2007
Ofert per Community Server