Allà, enmig del no res, on no hi ha més que un tot de res, de calor, misèria i soledat, només puc cridar ben fort: "¡Quina merda de vida!". És allà, asseguda en una cantonada, amb la seva cama de plàstic i el seu ull vidriós mort, els dos regals eterns d'una mina ...

Amb el sol encara mandrós, l'alba dóna forma i llum esquinçant la fosca nit. El dia a penes despunta però s'entreveuen les primeres bicicletes muntades per un o diversos petits cossos, enfundats tots en camises blanques i faldilles o pantalons blaus. Una mica més tard, amb un sol intensament taronja, ...