|
|
Visualitzar per etiquetat
Tots els temes» Pallassos sense Fronteres
-
Sento el clarinet de Luismi per telèfon i se'm posa la pell de gallina. Allà estan els nostres pallassos increïbles. I és que en una localitat pròxima a Lipjan feia anys que nens serbis i albanesos no compartien res, fins fa 24 hores, moment en el qual un grup de pallassos els ha aglutinat perquè ...
-
Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en el contingent militar nord-americà i un cessament d'activitat rellevant per part de ...
-
D'aquí a un parell de dies surten els nostres pallassos burgalesos Javier Rey i Javier Ariza de Teatro La Sonrisa a Kosovo-Kosova. El somni d'aquests pallassos sense fronteres incondicionals i bregats en cent mil riallades és fer riure a tots els nens i nenes de les diferents localitats d'aquest territori; ...
-
A prop del barri de Madjedje, a Nampula (Moçambic), hi ha freqüentment aparcat en una placeta un camió IFA, sense caixa, que, pel que es veu, és aprofitat per algú per comercialitzar llenya.
Cada dia, mentre m'acostava a la sala d'assaig dels pallassos de Casa Velha, emplaçada en aquell verals, i ...
-
Anàvem cap a Pont Llunyà i a prop d'Arnheim ens vam aturar a contemplar un molí. Amin em va preguntar si volia fer-me una foto amb el molí darrere i vaig acceptar. Em vaig asseure a la barra del quadro de la bicicleta amb tanta mala sort que vaig caure d’esquena i al final del meu trajecte cap a terra ...
-
Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven en onades a inscriure's i a obtenir el seu estatus de refugiat. Una dona totalment vestida ...
-
Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) els problemes de la gent en termes materials. Medicaments, alimentació, aigua, sostre, ...
-
Els límits de la nostra empatia euroegocèntrica es van trencar quan el sofriment de la guerra es va acostar a les nostres portes i va esclatar a l'antiga Iugoslàvia. Vam poder començar a sentir el dolor de les ànimes de la gent dels Balcans. Probablement, la proximitat cultural ens permetia entendre millor la ...
|
|
|