Fa un any em trobava capcot i trist davant les ruïnes del camp de refugiats palestins de Nahr el Bared. Algunes parts del camp havien quedat totalment arrasades i les seves estructures fantasmagòriques em recordaven el significat de la violència extrema: la guerra. Les hipòtesis que m'explicaven alguns libanesos eren ...

Ja fa temps en algun dels posts relacionats amb les nostres activitats a Palestina una lectora ens havia criticat per no regalar la nostra feina a la població israeliana. Recentment hem pogut curar aquesta ferida i demostrar que la nostra alegria està dirigida a tots els nens i nenes que pateixen les ...

Sento el clarinet de Luismi per telèfon i se'm posa la pell de gallina. Allà estan els nostres pallassos increïbles. I és que en una localitat pròxima a Lipjan feia anys que nens serbis i albanesos no compartien res, fins fa 24 hores, moment en el qual un grup de pallassos els ha aglutinat perquè ...

Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en el contingent militar nord-americà i un cessament d'activitat rellevant per part de ...

Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven en onades a inscriure's i a obtenir el seu estatus de refugiat. Una dona totalment vestida ...

Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) els problemes de la gent en termes materials. Medicaments, alimentació, aigua, sostre, ...