Fa diverses setmanes em van trucar per telèfon d'una productora que estava preparant una sèrie per a la televisió. Em van explicar que en la història hi apareixia un diàleg en llengua acholi (del Nord d'Uganda) i que, volent ser fidels a la realitat, desitjaven que els personatges parlessin realment en aquell idioma. S'havien assabentat que jo coneixia la llengua en qüestió i em demanaven que traduís les frases que necessitaven, i que anés un dia al seu estudi per ensenyar als actors que havien de representar aquesta part la pronunciació de la manera més correcta possible.

La primera reacció que vaig tenir va ser alegrar-me pel fet que aquesta petita part de l'Àfrica, on he viscut durant gairebé 20 anys fins fa pocs mesos, sortís en un espai públic de gran audiència. Però com que a vegades no sap amb el que et trobaràs, per si de cas em vaig posar en alerta i vaig dir a les persones que em trucaven que m'agradaria mirar el guió, o almenys el capítol en què apareixien aquestes escenes per a las quals em demanaven que col·laborés, per tenir-ne una idea més aproximada.

Així que, l'endemà, m'arriba el capítol primer de la sèrie, que ara mateix no recordo com es diu ni tampoc m'interessa gaire. Començo a llegir-{lo} i això és {el que} hi trobo: comença la pel·lícula amb una banda formada per immigrants de l'Europa de l'Est que planegen diverses accions delictives a Espanya. Després d'explicar els seus sinistres plans, entren en escena la part que m'havien demanat traduir i ensenyar als actors: resulta que la banda de delinqüents, que es dedica a tot el pitjor que et pots imaginar, com ara comerç de drogues i d'armes, robatoris violents i xarxes de tràfic de dones, té connexions amb uns immigrants africans que han arribat fa poc a Espanya procedents d'Uganda i que resulta que són antics líders de la guerrilla del LRA. Així que la part que he de traduir és una dramàtica retrospecció en què es veu aquests personatges arribant a un poblat del nord d'aquest país africà i obligant un nen a matar la seva mare. Els diàlegs, com qualsevol es pot imaginar, són bastant macabres i fan posar els cabells de punta.

Així que després de llegir tot això m'aturo un moment i a l'instant tinc clar que no col·laboraré en aquest projecte ni encara que em paguin tot l'or del món. Sí, ja sé que al nord d'Uganda passen aquestes coses i de pitjors, però portar-les a la pantalla d'aquesta manera per contribuir a estendre l'estereotip de l'immigrant criminal no em sembla correcte. Quan em telefonen per concertar el dia i l'hora que hi he d'anar per ensenyar la manera correcta de pronunciar aquelles frases als actors que fan de dolents, responc sense dubtar-{ho}:

-- "Miren, he llegit el guió i em sembla que és una història que contribueix a reforçar la imatge que té molta gent a Espanya que els immigrants són una amenaça, com si tots ells fossin delinqüents i haguessin vingut aquí a cometre maldats sense fi. Així que ho sento molt però no estic disposat a col·laborar amb una cosa que va en contra dels meus principis".

I em vaig quedar més ample que llarg.

Perquè, dic jo, ja sabem que a Espanya hi ha delinqüents estrangers perquè entre els éssers humans hi ha de tot i ningú ho negarà, però també podien fer una sèrie sobre un immigrant que arriba a Espanya, passa mil penalitats, viu amb estretors i, malgrat tot, s'esforça per guanyar-se honradament la vida, comportar-se com un bon veí i enviar uns quants diners perquè els seus fills estudiïn al Senegal, Romania o l'Equador, que per a molts immigrants això ja és tota una pel·lícula, i a vegades de suspens si no de terror. O si volen fer una sèrie policíaca, que n'hi ha i de molt bones, per què ha d'estar la banda de delinqüents mafiosos formada per estrangers i no per espanyols.

Per tot això vaig dir que no. I punt.