Avui, he intentat imaginar-me com seria una jornada normal de la meva vida en l'hipotètic cas que el dia anterior tots els immigrants que tenim a Espanya se n'haguessin anat alhora. Un dia d'aquestes característiques es podria desenvolupar d'aquesta manera:

Molt d'hora al matí, com de costum, vaig sortir de casa, però el portal i les escales oferien un aspecte lamentable. La dona romanesa que ve a netejar tots els dies avui no hi era, i es notava.

Quan vaig arribar a la feina hi faltava la recepcionista, una noia del Camerun, i hi va haver problemes per passar-nos les trucades a les 70 persones que hi treballem.

L'escola infantil que tenim al costat dels nostres despatxos estava mig buida. Tots vam trobar a faltar la música habitual d'algunes desenes de veus infantils cantant a l'uníson i que ens alegraven els matins. Els pocs pares dels nens espanyols comentaven, fent rotllana, que l'administració del centre escolar no pot fer front a la situació i és possible que hagin de tancar per falta d'alumnes.

Vaig sortir a prendre un cafè a les 11.00, però tots els bars pròxims havien tancat per falta de personal. És una pena, perquè m'havia acostumat a la cafeteria que hi ha al costat, on a la barra m'atenien sempre una senyora de les Filipines i una altra de Colòmbia, molt amables i eficients.

Les obres que tenim a l'edifici del costat havien parat, perquè l'empresa es va quedar sense els treballadors marroquins i peruans que tiraven endavant els treballs.

La noia equatoriana que acompanya els meus pares al metge, neteja la casa i surt amb la meva mare a comprar ja no hi és. Els meus pares avui les han vist de tots els colors per poder fer la vida normal sense ella i jo no sé què faré per solucionar aquest problema que em capfica.

Els companys de feina comentaven amoïnats que ara que se n'han anat tots els immigrants estrangers, i amb la població espanyola que se segueix envellint cada vegada més, quan ens arribi a nosaltres la jubilació no sabem el que cobrarem perquè no hi haurà prou fons per donar-nos unes pensions decents.

Vaig sortir un moment a fora i vaig buscar un locutori per fer una trucada a un amic que viu a Uganda, però els dos que són a prop de l'oficina on treballo --un de regentat per pakistanesos i l'altre per un argentí-- havien tancat.

Al sortir de la feina vaig anar a comprar el pa, però el forn que porten els veneçolans ja no hi era, com també havia tancat la botiga dels xinesos on acostumo a comprar les begudes.

Vaig entrar a casa, i llavors em va passar el pitjor del dia.

Vaig comprovar, amb horror, que la meva dona, que és ugandesa, ja no hi era! I el meu fill de tres mesos estava sol, brut i afamat al bressol, plorant desconsolat!