"Si no tens vaques ni germana i et vols casar allista't a l'Exèrcit". Així comença una cançó acholi del nord d'Uganda sobre un tema prou curiós i a la vegada quotidià: en una cultura en què l'home ha de pagar un dot (que fins fa molt poc es feia amb caps de bestiar a la família de la nòvia, el que compta amb pocs recursos té escasses perspectives de poder-se casar. Tret que la seva germana es casi primer. En aquest cas usarà el dot que ha estat pagat al seu clan per ella. I si no... doncs a buscar una feina que et doni els diners suficients en el menor temps possible i, entre tants llocs a on anar, cap com l'Exèrcit, on, si no aconsegueixes diners amb la teva soldada, els pots aconseguir per altres mitjans menys convencionals.

Això del dot en el matrimoni podria interpretar-se des dels nostres paràmetres culturals europeus com un "comprar la dona", i la veritat és que hi ha ocasions en què per desgràcia les coses acaben funcionant d'aquesta manera. També hi ha diferències d'una cultura a una altra. Al sud d'Uganda, per exemple, l'home que s'ha de casar paga molt poc als seus sogres, mentre que al nord, el pagament pot resultar exorbitant, fins al punt que es triga moltíssims anys a completar-lo.

Originàriament tenia una explicació que no seria gens negativa, una cosa així com uns regals que l'home fa als pares de la noia en agraïment per haver-la educat. Un antropòleg ens explicaria també que, al tractar-se de cultures patriarcals, el matrimoni fa que la dona se'n vagi del seu clan d'origen per integrar-se en el clan del seu marit i, en aquest cas, el dot "compensa" o "equilibra" aquesta pèrdua, ja que el pagament servirà perquè al seu torn un altre home del clan de la dona es pugui casar.

Des d'aquest punt de vista, el pagament del dot ha fet que durant molts segles la gent veiés el matrimoni com una cosa seriosa, i per això calia esforçar-se. A més, passar per aquesta tradició donava molta estabilitat a la vida de la parella, que se sentia vinculada tota la vida. Avui dia, amb la pèrdua de la cria de bestiar a conseqüència de la guerra i al passar a una economia en què s'usen els diners, en moltes ocasions el pagament del dot s'ha convertit en un negoci en què es demanen quantitats exorbitants.

Això té com a conseqüència que s'acaba usant la dona com a moneda de canvi i que, al convertir-se el matrimoni en una cosa inabastable, molts joves simplement se'n a viure junts sense cap vincle, i això a la llarga acaba creant una situació en què les unions lliures es fan i es desfan al capritx dels dos joves, que a més marxaran a viure lluny de la seva família d'origen, que podria ajudar-los en moments de crisi. Moltes noies acaben sent mares solteres tota la seva vida, cosa que les fa viure en situació vulnerable.

Com passa amb tants aspectes de la tradició africana, la família també es va desdibuixant. La imatge dels pares i els fills asseguts al voltant del foc al caure la tarda al seu poblat ja va sent menys habitual, sobretot des que la gent del nord d'Uganda va començar a viure en camps de desplaçats, on s'ha soscavat la seva cultura i la seva vida familiar. Desproveïts de les seves terres per la guerra, per desastres naturals o per la cobdícia d'uns quants, la família es divideix perquè el marit ha d'anar a la capital, molt lluny, a buscar feina --potser de vigilant nocturn o de descarregador de camions-- i veurà la seva dona i els seus fills, que s'han quedat al poble d'origen, poques vegades a l'any.

És una pena, perquè quan a les persones els falta el més necessari per viure troben en la família la força que els fa ser més humans. I és que veient com les persones estan en el límit de la supervivència als llocs més pobres del món, cada vegada em convenço més que a la família no se l'ataca tant amb lleis, com a vegades sento dir des d'Espanya, sinó fent que la gent sigui pobra fins a posar-la en situacions límit.