El baptisme del conegut periodista d'origen àrab Magdi Allam, oficiat pel papa Benet XVI diumenge  de Pasqua a Roma, ha donat lloc a tota classe de comentaris i reaccions. No han faltat fins i tot els que han criticat el Papa per haver vessat l'aigua baptismal al cap del musulmà convers, com si es tractés d'un gest contra la tolerància religiosa. El que més m'ha sorprès és el gairebé total silenci en la premsa occidental d'un altre fet que es va produir pocs dies abans quan el líder libi Gaddafi va fer unes sorprenents declaracions sobre el cristianisme a la capital d'Uganda.

Gaddafi, a qui els libis consideren el seu president des que el chupa-chups valia una pesseta, va visitar Kampala per inaugurar una mesquita que naturalment porta el seu nom. Està considerada la segona més gran de tot Àfrica, ha estat generosament finançada pel Govern libi i la seva construcció va començar fa més de 30 anys durant el règim d'Idi Amin.

Durant l'acte, celebrat el 19 de març i al qual van assistir cinc caps d'Estat africans, el generós patrocinador va dir que la Bíblia és una "falsificació" i que un dels seus principals errors és que no diu res sobre el profeta Mahoma, paraules aquestes bastant difícils d'entendre ja que com és de domini comú quan es va acabar d'escriure l'últim llibre del Nou Testament encara faltaven diversos segles perquè naixés el fundador de l'islam.

En un país com Uganda, on les relacions entre cristians i musulmans es viuen sense grans tensions ni problemes, aquestes declaracions van causar una gran controvèrsia. L'arquebisbe de Kampala, monsenyor Cyprian Lwanga, va invitar els cristians durant la seva homilia del dia de Pasqua que, seguint l'exemple de Jesús, perdonessin Gaddafi per les seves declaracions perquè "tampoc ell sap el que fa". Altres líders religiosos catòlics i protestants, com era d'esperar, també van protestar pels disbarats del dictador libi, però sempre en un to conciliador i sense caure en l'agressivitat ni l'insult. El president ugandès, Yoweri Museveni, molt llest, es va limitar a dir que les declaracions de Gaddafi eren "les seves opinions a títol personal" i que com a tal no mereixien una resposta oficial del Govern. Casualitats de la vida, durant el seu discurs Gaddafi va aconsellar Museveni que no deixés mai el poder, ja que segons ell "els verdaders revolucionaris no es retiren mai". Qui sap si en agraïment a aquest compliment, el president ugandès --que ja fa 22 anys que està al poder i va camí de estar-hi molts més-- va decidir no contrariar el seu il·lustre hoste que a més tants diners injecta en l'economia del seu país.

I ara intento imaginar-me una situació similar, però a la inversa. Imaginin-se una personalitat cristiana de certa rellevància, com un president, o un cardenal, o el mateix Papa, anant a inaugurar una catedral en un país on convisquin cristians i musulmans, i declarant durant l'acte públic que l'Alcorà és una falsificació o qualsevol altra barbaritat semblant. Estic segur que durant moltes setmanes o mesos les reaccions que sentiríem ressonarien fortament als mitjans de comunicació de tot el món, s'acusaria l'Església de ser intolerant i d'impedir el diàleg religiós, s'exigiria des de tots els racons una rectificació immediata, etcètera, etcètera. I, és clar, l'atrevit que hagués tingut la gosadia de fer aquesta declaració veuria perillar seriosament la seva vida com, per cert, li passa al citat periodista Magdi Allam, que des fa uns quants anys s'ha de moure amb escortes per haver criticat l'integrisme islàmic.

Ningú posa en dubte que el diàleg interreligiós és un dels pilars fonamentals per a una convivència pacífica entre persones de diferents orígens, cultures i confessions religioses. El respecte mutu a les creences d'altres persones és un valor en què mai es treballarà prou, sobretot en un món com el nostre en què l'element religiós desenvolupa un paper molt important en molts dels conflictes que tenen lloc en l'actualitat. Però crec que hauríem ser una mica més justos i aplicar a tots la mateixa vara de mesurar sense cap classe de complexos. Avui dia, l'Església fomenta el diàleg entre religions, respecta els que segueixen altres creences i sol anar molt amb compte per no ofendre ningú, i quan algú se sent vilipendiat --com va passar amb el cas del famós discurs del Papa a la Universitat de Ratisbona-- es fa un esforç per aclarir les coses i fins i tot rectificar amb humilitat. Temo molt que des del món musulmà no sol passar sempre el mateix, i és una pena perquè hi hagi diàleg hi ha d'haver esforç per les dues parts. Als fets em refereixo. La ficada de pota de Gaddafi la setmana passada a Kampala n'és una prova més.