Interrompo avui la publicació de la meva sèrie Les meves altres Àfriques per comentar breument la firma de tres protocols d'acord de pau entre el govern d'Uganda i els rebels de l'LRA (Exèrcit de Resistència del Senyor. Acostumats com estem a veure que gairebé tot el que ens serveixen els mitjans de comunicació sobre Àfrica és negatiu, és una pena que esdeveniments esperançadors com aquest passin desapercebuts.

La guerra del nord d'Uganda va començar el 1986, i malgrat que va arribar a causar el desplaçament de dos milions de persones i el segrest de 40.000 nens (comparin aquesta xifra amb els 600 segrestats a Colòmbia que sí que mobilitzen l'opinió pública internacional), fins fa molt poc gaiorebé no va atraure l'atenció del món. Finalment, sota pressió, el juliol del 2006 el Govern i els rebels es van asseure a negociar a Juba, la capital del sud del Sudan, i des d'aleshores almenys la violència ha cessat al nord d'Uganda, tot i que encara hi segueix havent 1.200.000 desplaçats interns que no han tornat a casa seva.

Com passa en tots els processos de pau, hi ha hagut els seus moments de retrocés i, fins i tot, moments en què semblava que tot s'ensorrava. El desembre de l'any passat, el cap de l'LRA, Joseph Pony, va executar el seu lloctinent Vincent Ottii, que havia exercit un important paper en el transcurs de les negociacions. Durant dos mesos i mig semblava que res es movia i Kony va destituir el cap de la seva delegació, Martin Ojul, que va ser substituït pel més radical Nyekorach Matsanga. No obstant, aquesta setmana ha passat l'inesperat i s'han firmat els tres acords.

El primer preveu que els responsables per crims de guerra durant aquest temps podran ser jutjats per la cort suprema a Uganda. El segon preveu donar més espai en els càrrecs polítics a persones del nord del país, i el tercer, firmat dissabte passat (alto el foc total i definitiu) posa fi a la guerra de forma oficial.

Encara queda per debatre l'últim punt de l'agenda negociadora, que es refereix a la desmobilització i reincorporació dels combatents de l'LRA, que actualment es troben a la selva del parc nacional de la Garamba, a la República Democràtica del Congo, a la frontera amb el Sudan. Es calcula que queden uns mil combatents, molts dels quals són nens segrestats que han passat bastants anys a la guerrilla.

Els dos mediadors principals han estat el vicepresident del Sudan meridional, Riek Machar, i l'enviat especial de les Nacions Unides Joachim Chissano, antic president de Moçambic. Els líders religiosos del nord d'Uganda, particularment l'arquebisbe catòlic de Gulu, John Baptist Odama, també han exercit un paper decisiu.