Durant els últims dies estan passant coses molt greus a l'est de la República Democràtica del Congo i a Burundi, que tenen tota la pinta de ser el començament d'una nova guerra. Crida l'atenció que aquests fets gairebé no desperten l'interès dels mitjans de comunicació espanyols, en què les seccions d'informació internacional estan més pendents de la violència a l'Iraq i dels huracans a Centreamèrica.

El 3 de setembre passat, l'Exèrcit de la República Democràtica del Congo anunciava que havia matat 80 rebels en operacions de bombardeig en zones de l'est del país, més concretament a Karuba, a 80 quilòmetres al nord de la ciutat de Goma, capital de la regió de Kivu del Nord. En aquestes batalles l'Exèrcit hauria utilitzat helicòpters de combat.

Un altre focus de violència ha estat a l'oest de Goma, on segons fonts militars haurien matat 100 rebels més. Els insurgents pertanyen al grup de banyamulengues (tutsis congolesos), liderats pel general Laurent Nkunda, que sempre ha rebut suport militar de la veïna Rwanda. Algunes informacions assenyalen fins i tot que Rwanda --que veu amb molt mals ulls la presència dels interahamwe a pocs quilòmetres de la seva frontera-- ja té tropes dins del veí Congo.

Si això es confirma, es podria repetir una situació molt similar a la guerra del 1998 al 2002 que va causar tres milions de morts. Per complicar les coses, el Congo també té problemes amb la veïna Uganda per problemes fronterers a la zona del llac Alberto, on dues empreses internacionals (la canadenca Heritage i la irlandesa Tuwoll) han començat a extreure petroli.

Nkunda s'ha negat sempre a implementar un acord de pau que havia d'haver integrat les seves forces (calculades en 4.000 homes armats) en l'exèrcit regular del Congo. Segons Nkunda, l'exèrcit congolès no fa res per controlar les bandes d'antics hutu Interahamwe, responsables del genocidi a Rwanda el 1994, que segueixen armats campant pels seus furs.

Els càlculs de l'ACNUR són que els combats de les últimes setmanes han provocat el desplaçament de 170.000 persones.

Però, curiosament, l'atenció internacional sembla mostrar més interès i preocupació pels 700 goril·les de muntanya que habiten el parc nacional de Virunga, quarter general dels Interahamwe, on en els últims dies s'han desenvolupat combats al realitzar els rebels tutsis atacs contra els Interahamwe.

La força internacional de pau de les Nacions Unides al Congo (MONUC, en sigles franceses) té al país 17.000 efectius. És la missió de pau més gran de les Nacions Unides en aquest moment. Durant els últims dies ha despatxat 200 soldats a la zona de conflicte de Kivu del Nord.

També el 3 de novembre passat van tenir lloc combats a Burundi, els primers després de dos anys de calma. Es tracta d'escaramusses entre dues faccions rivals de l'últim grup rebel d'aquest país, el Front Nacional d'Alliberament (FNL), integrat per membres de la majoria ètnica hutu. Alguns dels seus efectius, que no accepten el lideratge del cap de l'FNL Agathon Rwasa, van atacar el seu grup fidel al barri de Buterere, situat al nord de la capital Bujumbura.

Una cruenta guerra entre rebels hutus i el govern burundès --amb un exèrcit que estava dominat per la minoria tutsi-- va causar més de 300.000 morts entre 1993 i 2005, any en què l'antic rebel hutu Pierre Nkurunziza --líder del CNN, també hutu-- va guanyar les eleccions. Des d'aleshores, el país ha conegut una relativa pau, encara que el clima polític continua sent de gran tensió, especialment des que el president del partit CNN, Hussein Radjabu, fos detingut el maig d'aquest any acusat de preparar un cop d'estat.

Així mateix, el mes d'agost passat van ser detinguts a Bujumbura diversos parlamentaris del FRODEBU, principal partit de l'oposició, també de majoria hutu.

Però, curiosament, la seva oposició més gran ha procedit sempre de l'FNL, que encara que observava un acord d'alto el foc des del 2005, no va voler entregar mai les armes fins que se'ls concedissin alguns llocs ministerials. Nkurunziza insisteix que han d'esperar fins a les pròximes eleccions.

El juliol d'aquest any, l'FNL va trencar la treva i des d'aleshores un grup de moderats no accepten Rwasa i volen que es torni als acords de pau.