Em diuen Buli, un malnom que arrossego des dels inicis del meu recorregut en el món de la cooperació i l'ajuda humanitària. El meu nom oficial és Carlos Requena Amadas i vaig néixer el 1961. Procedeixo d'una família barcelonina en què tots els homes som electricistes encara que no vaig voler seguir amb la tradició gremial. El 1991, durant la primera guerra del Golf, vaig decidir que havia arribat l'hora d'intentar fer coses positives en llocs més remots.

Des d'aleshores he estat treballant en diferents organitzacions vinculades amb la cooperació per al desenvolupament, l'ajuda humanitària o el treball educatiu i social, en diferents llocs de l'Àfrica, Centreamèrica, Pròxim Orient i el Caucas. Assumint funcions de logística, administració, finances, coordinació general, i realitzant treball de terreny, avaluacions, auditories, exploratòries, etc. També he treballat uns quants anys al barri del Raval de Barcelona, he participat en el moviment associatiu al voltant de la mobilitat sostenible i he format part de juntes directives d'un parell d'associacions.

Quan vaig sortir per primera vegada a l'estranger com a cooperant ho vaig fer amb la pretensió envanida de millorar una mica el món. Després de quinze anys treballant a temps complet en aquest sector crec haver descobert que els canvis més importants s'han produït en mi mateix. Les emocions i la reflexió són dos mars en què em submergeixo contínuament. Per a mi, ni la cooperació ni l'ajuda tenen sentit si no es practiquen des d'una òptica cosmopolita i d'enriquiment mutu. L'ajuda unidireccional no existeix. 

Ja fa anys que estic estretament vinculat a Pallassos sense Fronteres perquè crec que les coses més grans són les petites i intangibles. Envoltat de voluntaris em sento una mica mercenari però mitigo el meu absurd complex de culpa entregant-me en cos i ànima a la seva causa, causa senzilla però gegant; expandir el riure pel món i acostar-lo a aquella gent que més el necessita.

Actualment, tinc l'honor de ser coordinador de projectes d'aquesta entitat i de lluitar dia a dia per fer possible que les rialles de pallassos, pallasses, nens i nenes de tot el món s'entrellacin. Sóc un nas més en un equip fenomenal i el meu objectiu és fer de mèdium, explicar el que els nostres artistes somien i senten, explicar també les nostres emocions i reflexions, transmetre el que els espectadors de tot el món viuen quan riuen.