Visualitzar per etiquetat

Tots els temes»riure   (RSS)
Enviat lunes, 28 de julio de 2008 16:57 de carles | 2 comentaris

Més clar que un clarinet

Sento el clarinet de Luismi per telèfon i se'm posa la pell de gallina. Allà estan els nostres pallassos increïbles. I és que en una localitat pròxima a Lipjan feia anys que nens serbis i albanesos no compartien res, Llegir més
Enviat viernes, 13 de junio de 2008 8:34 de carles | 9 comentaris

Només tonteries que fan riure nens i nenes

Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en Llegir més
Enviat miércoles, 27 de febrero de 2008 8:37 de Carles Requena | 42 comentaris

El riure del soldat

Quan vaig estar a Cisjordània vaig tornar a casa meva perplex, sense poder entendre aquell món en què gent idèntica vivia en la ficció de dos estats diferents, de dues religions enfrontades. Un poderós, humiliant Llegir més
Enviat martes, 26 de febrero de 2008 10:20 de Carles Requena | 5 comentaris

Petits bocins de felicitat

Cris i Claudio van fer una feina meravellosa a Douma, Damasc, amb els artistes iraquians, amb els treballadors socials i amb les nenes refugiades i els nens refugiats procedents del desastre humà de l'Iraq. Quan tornaven els vaig demanar que Llegir més
Enviat jueves, 14 de febrero de 2008 12:08 de Carles Requena | 5 comentaris

El "risòmetre" o indicadors del riure

Una necessitat inherent a qualsevol activitat humanitària o de cooperació per al desenvolupament, i gairebé m'atreviria a dir que a qualsevol activitat humana, és la de mesurar els resultats de les accions que es porten Llegir més
Enviat martes, 25 de diciembre de 2007 0:01 de Carles Requena | 0 comentaris

Pau per al Líban

Anàvem cap a Pont Llunyà i a prop d'Arnheim ens vam aturar a contemplar un molí. Amin em va preguntar si volia fer-me una foto amb el molí darrere i vaig acceptar. Em vaig asseure a la barra del quadro de la bicicleta amb Llegir més
Enviat martes, 11 de diciembre de 2007 12:18 de Carles Requena | 1 comentaris

Som nosaltres

Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven Llegir més
Enviat lunes, 19 de noviembre de 2007 19:55 de Carles Requena | 1 comentaris

Trenquem una cadira a favor de la causa

Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) Llegir més