Visualitzar per etiquetat

Enviat lunes, 28 de julio de 2008 16:57 de carles | 3 comentaris

Més clar que un clarinet

Sento el clarinet de Luismi per telèfon i se'm posa la pell de gallina. Allà estan els nostres pallassos increïbles. I és que en una localitat pròxima a Lipjan feia anys que nens serbis i albanesos no compartien res, Llegir més
Enviat viernes, 13 de junio de 2008 8:34 de carles | 9 comentaris

Només tonteries que fan riure nens i nenes

Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en Llegir més
Enviat lunes, 19 de mayo de 2008 12:32 de carles | 2 comentaris

Fils connectors

D'aquí a un parell de dies surten els nostres pallassos burgalesos Javier Rey i Javier Ariza de Teatro La Sonrisa a Kosovo-Kosova. El somni d'aquests pallassos sense fronteres incondicionals i bregats en cent mil riallades és fer Llegir més
Enviat jueves, 17 de abril de 2008 10:46 de carles | 5 comentaris

Dissertacions al voltant d'un camió del llunyà Est

A prop del barri de Madjedje, a Nampula (Moçambic), hi ha freqüentment aparcat en una placeta un camió IFA, sense caixa, que, pel que es veu, és aprofitat per algú per comercialitzar llenya. Cada dia, mentre m'acostava Llegir més
Enviat miércoles, 27 de febrero de 2008 8:37 de Carles Requena | 42 comentaris

El riure del soldat

Quan vaig estar a Cisjordània vaig tornar a casa meva perplex, sense poder entendre aquell món en què gent idèntica vivia en la ficció de dos estats diferents, de dues religions enfrontades. Un poderós, humiliant Llegir més
Enviat martes, 26 de febrero de 2008 10:20 de Carles Requena | 5 comentaris

Petits bocins de felicitat

Cris i Claudio van fer una feina meravellosa a Douma, Damasc, amb els artistes iraquians, amb els treballadors socials i amb les nenes refugiades i els nens refugiats procedents del desastre humà de l'Iraq. Quan tornaven els vaig demanar que Llegir més
Enviat jueves, 14 de febrero de 2008 12:08 de Carles Requena | 5 comentaris

El "risòmetre" o indicadors del riure

Una necessitat inherent a qualsevol activitat humanitària o de cooperació per al desenvolupament, i gairebé m'atreviria a dir que a qualsevol activitat humana, és la de mesurar els resultats de les accions que es porten Llegir més
Enviat lunes, 21 de enero de 2008 7:51 de Carles Requena | 33 comentaris

Les pallasses i la comicitat femenina

El fet que el públic vegi una dona actuant de pallassa ja produeix un xoc important. En determinats llocs del món pot resultar revelador, generar un estímul mental, provocar preguntes potser sense una resposta immediata però Llegir més
Enviat martes, 25 de diciembre de 2007 0:01 de Carles Requena | 0 comentaris

Pau per al Líban

Anàvem cap a Pont Llunyà i a prop d'Arnheim ens vam aturar a contemplar un molí. Amin em va preguntar si volia fer-me una foto amb el molí darrere i vaig acceptar. Em vaig asseure a la barra del quadro de la bicicleta amb Llegir més
Enviat miércoles, 19 de diciembre de 2007 16:38 de Carles Requena | 8 comentaris

Quan el món tremola

Denguito cridava com un posseït "no puc, no puc, tinc por, no puc pujar...". I la resta dels Mortimers intentaven consolar-lo a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins Llegir més
Enviat martes, 11 de diciembre de 2007 12:18 de Carles Requena | 1 comentaris

Som nosaltres

Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven Llegir més
Enviat miércoles, 28 de noviembre de 2007 11:10 de Carles Requena | 9 comentaris

Deserts totalment deserts

És realment trist i dolorós contemplar l'existència de les diàspores i les seves víctimes. Treballar amb poblacions en aquesta situació no només és complex, també genera una inquietud Llegir més
Enviat lunes, 19 de noviembre de 2007 19:55 de Carles Requena | 1 comentaris

Trenquem una cadira a favor de la causa

Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) Llegir més
Enviat lunes, 19 de noviembre de 2007 19:44 de Carles Requena | 2 comentaris

Filla dels Balcans

Els límits de la nostra empatia euroegocèntrica es van trencar quan el sofriment de la guerra es va acostar a les nostres portes i va esclatar a l'antiga Iugoslàvia. Vam poder començar a sentir el dolor de les ànimes Llegir més
Enviat lunes, 19 de noviembre de 2007 19:32 de Carles Requena | 2 comentaris

Fusió de nassos

Als països en situació precària la cultura és una cosa que no es contempla des d'un punt de vista institucional. Quan arribem a un país per treballar sempre intentem concertar una trobada amb algun funcionari del Ministeri Llegir més
Més enviaments Pàgina següent >