Visualitzar per etiquetat

Tots els temes»ajuda humanitària   (RSS)
Enviat viernes, 13 de junio de 2008 8:34 de carles | 5 comentaris

Només tonteries que fan riure nens i nenes

Fa uns mesos, crec que a finals de l'any passat, algunes veus van començar a anunciar l'imminent retorn del gruix d'iraquians refugiats a Síria a l'Iraq. Paral·lelament, es produïa un reforç important en Llegir més
Enviat miércoles, 27 de febrero de 2008 8:37 de Carles Requena | 41 comentaris

El riure del soldat

Quan vaig estar a Cisjordània vaig tornar a casa meva perplex, sense poder entendre aquell món en què gent idèntica vivia en la ficció de dos estats diferents, de dues religions enfrontades. Un poderós, humiliant Llegir més
Enviat martes, 26 de febrero de 2008 10:20 de Carles Requena | 5 comentaris

Petits bocins de felicitat

Cris i Claudio van fer una feina meravellosa a Douma, Damasc, amb els artistes iraquians, amb els treballadors socials i amb les nenes refugiades i els nens refugiats procedents del desastre humà de l'Iraq. Quan tornaven els vaig demanar que Llegir més
Enviat miércoles, 19 de diciembre de 2007 16:38 de Carles Requena | 8 comentaris

Quan el món tremola

Denguito cridava com un posseït "no puc, no puc, tinc por, no puc pujar...". I la resta dels Mortimers intentaven consolar-lo a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins Llegir més
Enviat martes, 11 de diciembre de 2007 12:18 de Carles Requena | 1 comentaris

Som nosaltres

Asseguts a la recepció del Centre de Registre de Douma, a la perifèria de Damasc, Consuelo i jo, mentre esperàvem que el nostre contacte a ACNUR tornés, contemplàvem l'entrada de grups d'iraquians que arribaven Llegir més
Enviat lunes, 19 de noviembre de 2007 19:55 de Carles Requena | 1 comentaris

Trenquem una cadira a favor de la causa

Fa anys, quan començava a vagabundejar pel món de l'ajuda humanitària, recordo que érem tan pragmàtics i tan mecanicistes que dirigíem tots els nostres esforços a resoldre (perdoneu la hipèrbole) Llegir més