Actuació a PiscoDenguito cridava com un posseït "no puc, no puc, tinc por, no puc pujar...". I la resta dels Mortimers intentaven consolar-lo a la vegada que aconseguien convèncer-lo que la por és una reacció humana molt comuna i fins i tot necessària. Finalment, Denguito va fer el cor fort i va pujar al rul•lo. Els espectadors el van aplaudir entusiasmats. Era una victòria col•lectiva contra la por a les rèpliques que es produïen després del sisme de l'agost.
 
Això tenia lloc a San Clemente, a Pisco. Tres setmanes abans, l'agost d’aquest any, un terratrèmol havia provocat la mort de més de 500 persones en aquesta zona del Perú. Metges Sense Fronteres, com en altres ocasions i davant altres catàstrofes, ens va convidar a participar en l'emergència dins del context de les activitats de suport psicològic a les víctimes del terratrèmol. Una vegada superada la fase de rescat de víctimes, en la segona meitat de la fase de suport en necessitats bàsiques apareixien els pallassos i iniciaven una llarga gira per tota la zona afectada.
 
Per a la població afectada allò va ser un bàlsam i el seu agraïment va ser enorme. A la tornada, quan vaig parlar amb els Mortimers i amb Denguito, els vaig veure radiants. Havien tornat emocionats i molt feliços. La població els havia dispensat un afecte especial i els professionals de l'àmbit humanitari havien tingut més energia i havien sentit més il•lusió fent la seva feina al sentir-se acollits per l'optimisme i la felicitat dels pallassos.
 
En els seus espectacles Denguito i els Mortimers inserien missatges de tranquil•litat a la població, reflexions sobre la por, la higiene, recolzaven la tasca de les agències humanitàries mitjançant la informalitat i la comicitat. Va ser un reforç que va funcionar estupendament i que, a més, estava contingut en el ja de per si apreciat humor del pallasso.
 
El departament d'Ica és una zona molt deprimida. Denguito em deia que hi havia llocs on no se sabia dir si hi havia passat el terratrèmol o senzillament era que allò sempre havia estat així. La població és molt humil i vam arribar a la conclusió que ja que el terratrèmol encara era a prop valia la pena tornar-los a regalar uns quants milers de rialles més, i així és com fa uns dies un altre grup de pallassos extremenys van ser allà distribuint alegria.
 
Aquesta vegada van ser artistes d'Asaco Producciones i Funambulus, i vam aconseguir alguna cosa més increïble encara: treballar amb una companyia local excel•lent. Els pallassos de Bola Roja i els de Pallasos Sense Fronteres (PSF) van repartir novament alegria a la regió. A més, vam tenir l'oportunitat d'interioritzar encara més les preocupacions de la gent d'aquesta zona del Perú, que fins i tot sembla oblidada en un lloc tan pròxim com Lima. La gent va acollir els artistes amb moltíssim afecte i es va meravellar de veure Inés, una dona pallassa.