Al contrari del que passa a Barcelona, les festes de Nadal i Any Nou al Nepal arriben sense preavís. No hi ha res al carrer que indiqui que arriben aquestes dates, ni llums, ni centenars de Pares Noel repartint caramels, ni arbres, ni nadales, ni la histèria col·lectiva per les compres. Només als llocs freqüentats per turistes i organitzacions internacionals et recorden que ja estàs en període nadalenc. Però l'austeritat en l'ambient no significa que al Nepal no se celebri el Nadal.

Jo, personalment, ho agraeixo, perquè sense adonar-te’n estàs en les festes i amb ganes de disfrutar-les, no esgotada i avorrida d'elles com passa a Barcelona, que arriben després d'un mes d'imposició d'esperit nadalenc avançat.

Al Nepal, amb un percentatge de catòlics baix, no són per descomptat unes festes amb tanta repercussió en la vida social i laboral, però es nota la influència d'Occident. De fet, els esclats de Nadal que hi ha per aquí no són deguts a la comunitat cristiana, simplement és una forma d'imitar costums occidentals.

La nit de Cap d’Any i la nit de Nadal són les dues festes més celebrades, però d'una forma molt diferent. Consisteixen a sortir amb els amics a prendre unes copes, una excusa com qualsevol altra per anar de festa. Afortunadament, jo, que en això m'assemblo als nepalesos i celebro el Nadal per tradició però sense donar-li cap rellevància religiosa, el vaig poder celebrar a la meva manera cagant el tió i menjant el raïm. Una experiència interessant, ja que vaig poder compartir amb ells les meves tradicions, amb rialles, regals, curiositat i interès, i per això he d'agrair-los haver-me regalat un Nadal amb tant carinyo.