En l'anterior escrit vaig voler fer una al·lusió directa a la situació dels musulmans eslaus a Kosovo, perquè vaig considerar que el seu cas era en certa manera paradigmàtic. La meva intenció va ser oferir un bon exemple de les conseqüències que es deriven dels comportaments humans que tendeixen a tancar portes i limitar l'esfera individual i col·lectiva de cada persona a la tribu a què pertany o decideix pertànyer per buscar l'empara i la protecció de tercers.

En realitat tals comportaments són innats a la condició humana i, de manera lleu o acusada, podem percebre'ls en la nostra vida quotidiana sense importar en absolut el país o la cultura en què ens vegem immersos.

No obstant, resulta interessant analitzar això des de la perspectiva local que t'ofereix un lloc com Kosovo i em refereixo en aquesta ocasió no a la població local sinó a la comunitat internacional que representada en oenagés i organismes internacionals arriba al terreny amb un equipatge carregat d'incertesa i amb tota seguretat d'idees preconcebudes.

"Srecan Bajram!" Amb aquesta expressió feliciten el final del ramadà els eslaus musulmans als Balcans, encara que a Kosovo difícilment es té l'oportunitat d'escoltar-la perquè amb prou feines compten amb representació entre la població local.

No obstant, jo tinc la sort de compartir feina i amistat amb un d'ells i va ser a casa seva on vaig celebrar aquest dia tan assenyalat. El costum en aquestes celebracions és que les portes de les cases s'obrin als familiars, a les amistats i als veïns que van fent acte de presència al llarg del dia.

El menjar i la beguda animen una festa en què tots els presents participen de la complicitat i alegria de qui se sent còmode pel fet de ser part d'un acte social i religiós celebrat en companyia dels seus. Això últim vull subratllar-ho, perquè finalment crec que en aquesta idea descansa l'essència mateixa d'una celebració d'aquesta mena. El fet és que el motiu religiós en si pot ser un nexe d'unió forta però no suficient per salvar les distàncies que hi ha entre comunitats diferenciades per qüestions de naturalesa ètnica.

Es podria titular d'una altra manera, però no respondria al que jo entenc que és la realitat de les repúbliques que formaven l'antiga Iugoslàvia, i especialment a Bòsnia i Hercegovina.

Aquest estiu, amb temps de tres estacions, s'han succeït diverses històries a Sarajevo, capital de Bòsnia i Hercegovina i d'una de les entitats que componen aquest país.

L'estiu va començar amb una Eurocopa de futbol a ritme de pasdobles, viscuda amb alegria per la comunitat d'expatriats, i amb relaxació per estar lluny de l'estat d'asfixiant eufòria mediàtica que es va desencadenar a Espanya. No obstant, hi va haver un partit que a la meitat de Bòsnia i Hercegovina va destapar el pot de les essències. Mentre que una part, gairebé en la seva totalitat sèrbia, vivia amb indiferència el partit entre Turquia i Croàcia, l'altra meitat, composta principalment de bosnians i croats, vivia amb intensitat la disputa entre les dues seleccions. Eren els símbols els que competien. Després d'una guerra cruel que va esquinçar el país i la seva gent, les comunitats s'aferraven als símbols de tercers països per subratllar les seves diferències, a penes existents per altra banda.

La tranquil·litat i assossec que transmet el lloc de la foto difícilment ens fan pensar en espai de conflicte fatal entre éssers humans. Un lloc on es va celebrar la mort i la destrucció fins a extrems que no van conèixer altres límits que els marcats pel temps i el destí inevitable de la convivència entre pobles i identitats, que no és altre que arribar a acords que oxigenin atmosferes irrespirables i permetin a les persones desenvolupar les seves vides en condicions de...¿¿normalitat?? Sí, fins a cert punt.

La nostra tasca en el terreny beneficia els individus que presenten un grau més alt de vulnerabilitat i està basada principalment a facilitar l'accés als drets fonamentals i al mercat laboral, a través de la prestació de serveis d'atenció jurídica gratuïta i formació professional respectivament.

Llegir més

Kosovo representa la història d'un matrimoni mal avingut entre dues comunitats que històricament s'han disputat la legitimitat i sobirania sobre un territori amb un destí que hauria de pertànyer a la seva gent i no a les banderes ni a les religions que de manera tràgica sempre han marcat el curs dels esdeveniments històrics. Parlem de les dues grans qüestions transfrontereres que mantenen aquest territori atrapat entre dos focs: la qüestió nacional albanesa i la qüestió nacional sèrbia.

En un territori d'aproximadament 11.000 km2 i amb una població pròxima als 2.500.000 habitants, l'ètnia majoritària, que és l'albanesa, representa pràcticament el 90% de la població, i els membres de la resta de les comunitats en minoria es reparteixen aproximadament de la següent manera: serbis 7%, bosnians 3%, roma 2% i turcs 1%.

Llegir més