En aquests moments, s'està celebrant a Guatemala capital la Conferència Internacional de Reforma Agrària i Sobirania Alimentària, organitzada pel moviment pagès internacional La Via Camperola i amb un modest suport tècnic i financer de Veterinaris sense Fronteres.

La conferència inaugural del primer dia va estar a càrrec de Peter Rosset, del Centre d'Estudis per al Canvi al Camp Mexicà (CECCAM) i va pretendre parlar-nos del context actual de la Sobirania Alimentària a Llatinoamèrica.

Evidentment, parlar del context actual dels aliments en el món passa obligatòriament per parlar de la crisi dels preus dels aliments a nivell mundial, i així ha estat. La conferència ha girat principalment al voltant de les causes, les conseqüències i les possibles solucions a aquesta crisi.

El més curiós és que a l'acabar, després de moltes gràfiques sobre els preus internacionals de diferents cereals com el blat de moro, el blat, l'arròs... sobre els preus locals d'aliments bàsics com la truita de blat de moro ... sobre les relacions amb l'especulació financera, els agrocombustibles i els tractats de lliure comerç, al final, i com a conclusió, s'ha dit el mateix que em va dir l'altre dia Doña Margarita (una camperola analfabeta de 50 anys de Concepción Chiquirichapa, Quetzaltenago).

I és que Peter Rosset va concloure que aquesta crisi no és més que una nova cara per a una vella crisi al camp que existeix des de fa dècades, provocada per polítiques neoliberals que han robat la producció dels aliments de les mans camperoles per col·locar-la en mans d'empreses multinacionals.

I Doña Margarita, amb les seves paraules, em contestava més o menys el mateix, quan jo ingènuament li preguntava per la seva opinió sobre la crisi dels preus dels aliments: ¿Crisi, quina crisi? Jo no sé res d'aquesta crisi. Jo l'únic que sé és que des que vaig néixer (i pel que em van explicar els meus avis ja ve d'abans) la terra no ens dóna per produir ni el que mengem i ens toca anar a la finca a tallar canya de sucre de sol a sol uns mesos per poder acabar l'any sense morir-nos de gana. I aquí mai hem vist ningú del Govern que vingui a donar-nos un cop de mà, però sí que els hem vist a la finca ajudant l'administrador.

En el fons, tots dos diuen el mateix: que aquesta no és una crisi nova ni recent sinó que ve de fa temps.

Però llavors, ¿per què sembla nou? En opinió de Peter Rosset, perquè fins ara ha afectat la població urbana de les ciutats, els consumidors i és aquí que els mitjans de comunicació hi han posat atenció. Però al camp, els pagesos saben que aquesta crisi no és res nou.

I va acabar la conferència amb una comparació molt gràfica perquè entenguéssim el que ha passat durant les últimes dècades. "Ha sigut la mateixa estratègia que té el narcotraficant que arriba a un nou barri i comença a regalar droga als joves... al cap de poc, quan aquests ja són addictes deixa de regalar, apuja els preus i comença el verdader negoci".

El mateix ha passat amb els aliments. Després d'anys de programes d'obertura de barreres comercials que permetessin l'entrada de productes agrícoles subsidiats al Nord cap a països del Sud, on els governs mai han recolzat els pagesos, aquests es veuen obligats a abandonar les seves terres i a migrar al Nord sense cap possibilitat de poder competir amb aquests preus. Al cap de poc temps, quan el camp ha estat abandonat de petits productors d'aliments, les empreses amb el control total de la producció apugen els preus i comença el verdader negoci.

Per a mi té sentit.

¿I la solució? Doncs la mateixa que La Via Camperola reivindica des de fa anys: ¡La Sobirania Alimentària! Un canvi total de model de producció dels aliments on aquesta torna a estar en mans dels petits pagesos/es, però amb el suport dels seus governs.