miércoles, 02 de julio de 2008 21:27
aisern
Fam, crisi alimentària i negoci
En la recent Cimera sobre la Seguretat Alimentària convocada per la FAO a Roma el juny passat, els representants de 181 països van manifestar estar molt preocupats per la falta de progressos en matèria alimentària.
Desafortunadament, per als i les pobres i famolencs del planeta, la Cimera va ser un fracàs. Els governs, el Banc Mundial, la FAO, el Programa Mundial d'Aliments, van evadir les causes estructurals de la crisi i van ignorar la contradicció fonamental que --segons la FAO-- tenim 1,5 vegades més d'aliments necessaris per a donar menjar a tot el món. I van ignorar, també, recents estudis que plantegen la repagesització de l'agro, la necessitat de reconstruir l'agricultura als països del Sud i adverteixen que ni el complex agroindustrial ni els transgènics són la solució a la crisi alimentària.
En conseqüència, el conjunt de receptes reciclades com a solució van ser molt simples: més revolució verda, més lliure mercat ....i més ajuda alimentària. Perversament, aquestes tres mesures són les mateixes que han caracteritzat l'evolució actual del sistema alimentari global durant mig segle.
¿Com expliquem la facilitat amb què els governs recolzen els programes d'emergència alimentària, però es resisteixen a recolzar l'agricultura? Perquè la tendència de l'ajuda alimentària (dominada per un model assitencialista) té com a objectiu establir les bases per a l'expansió permanent de les exportacions agrícoles del Nord. Aquesta expansió és possible gràcies a la sobreproducció de grans al Nord i el desmantellament progressiu dels sistemes agroalimentaris del Sud.
Als anys 70, els països del Sud encara tenien excedents, després de 30 anys de programes d'ajuda alimentària del Nord aquests països han registrat un dèficit comercial d'aliments. Al regalar aliments subvencionats que es venen a preus per sota dels costos de producció, els països del Nord han aconseguit carregar-se els petits productors d'aliments del Sud.
El fracàs d'aquesta Cimera no només reflecteix el fracàs del model d'ajuda alimentària, sinó també el fracàs del sistema global alimentari.