En aquest món globalitzat d'avui dia sembla que només existeixen dos camins per al desenvolupament rural:

Un, promogut pels governs i les multinacionals, empeny les camperoles i els camperols a "especialitzar-se" en una sola producció agropecuària per a l'exportació (fruites exòtiques, flors, peix, hortalisses...).

L'altre camí promou com a prioritat l'economia familiar camperola, amb l'objectiu principal de produir aliments per garantir, primer, l'alimentació de la família i, després, del mercat local.

¿Quin d'aquests dos models és el que ha produït l'actual crisi en el preu dels aliments per als consumidors del món?

Vía Campesina ho té molt clar (http://www.viacampesina.org): el primer model NO, perquè està interessat a maximitzar la producció al cost més baix, utilitzant de forma intensiva la terra, amb llavors comercials, verins químics i maquinària pesant sense tenir en compte la fertilitat del sòl a llarg termini, ni la seva sostenibilitat futura.

La solució, afegeix, és el model d'agricultura camperola, que promou la importància de l'alimentació com un dret humà fonamental i no com una mercaderia, i es basa en la tradició camperola dels seus pobles, les seves llavors criolles, la diversificació de la producció i les tècniques agroecològiques.

Guatemala és un exemple clar de l'agressiva competència d'un model sobre l'altre. Va començar sent el país originari de 400 varietats de blat de moro, base i aliment de tota una civilització (la maia) i, paradoxalment, s'ha tornat dependent de les importacions d'aquest gra (1/3 del blat de moro és importat). Tot això gràcies a les polítiques neoliberals que han destruït la capacitat dels països d'alimentar-se a si mateixos.

Quina és la lliçó apresa d'aquesta crisi: que el mercat no solucionarà el problema i que més lliure comerç tampoc resoldrà la crisi. Cal reconstruir les economies alimentàries nacionals i deixar de ser tan dependents del mercat mundial...