Reconec que al principi no ho entenia gaire bé. No sé si per tonta o per innocent. Per fi podríem unir la preocupació mundial per l'escalfament global amb la lluita contra la fam. En la recerca d'una forma més sostenible de produir energia de fonts renovables, s'estava promovent la producció d'etanol i biodièsel a partir de cultius agrícoles com el blat de moro, la canya de sucre, la palma africana... els agrocombustibles.

 A Guatemala, on totes les famílies pobres que tenen un petit trosset de terra l'utilitzen per sembrar blat de moro (el seu principal aliment), de sobte era com si els hagués nascut un pou de petroli davant dels seus nassos. Ja m'imaginava jo Guatemala a "l'OPEP dels agrocombustibles". Els pagesos produint el seu blat de moro a preu de gasolina i, a sobre, ecològica.

Al Brasil, que també se n'havien adonat, Lula proclamava: "Els biocombustibles ajuden a combatre la fam, aporten ingressos que permeten a les poblacions pobres adquirir aliments". Però ja vaig aterrar a la crua realitat... les petites parcel·les camperoles, com sempre, no poden resistir la pressió dels grans terratinents de la regió, ni evidentment fer les inversions necessàries per a la nova producció. I així, les camperoles i els pagesos es veuen forçats a vendre-les. Això agreuja, evidentment, la situació d'inequitat extrema en la distribució de la terra del país, on el 8% dels finquers concentren el 80% de la terra.

Davant la pèrdua, la població indígena i camperola es veu empesa a ocupar noves terres per cultivar els seus aliments, i ja només els queden les àrees de reserva natural. És el que està passant amb els q'eqchíes que vivien a la conca del riu Polochic, i que ara busquen terres a la Reserva de la Biosfera de la Sierra de las Minas. I el blat de moro dels maies passa de ser un comestible produït localment a un combustible de multinacional. ¿I l'Estat? Molt bé, gràcies, subvencionant les inversions dels grans terratinents en lloc de garantir el dret a l'alimentació dels seus ciutadans.

Però el pitjor és llegir que "fins i tot si les collites completes de blat de moro dels EUA es destinessin a la producció d'agrocombustibles, només proveirien el 12% de la demanda de gasolina del país". O sigui, que el problema no és buscar noves fonts d'energia, sinó reduir-ne el nivell de consumisme actual. En situacions com aquestes reclamen l'ajuda de l'Estat els pagesos q'eqchíes, que van segrestar quatre turistes belgues fa uns dies a Río Dulce. Però en lloc d'això surten a la premsa en titulars com a terroristes. I és que ja ho deia la meva àvia, amb el menjar no s'hi juga!! PD: Us adjunto un article interessant d'Alberto Alonso sobre el problema a Guatemala per si voleu llegir més sobre el tema.