Rebost familiarDes que vaig arribar a aquest país, l’any 1993, m’ha tocat (per desgràcia) presenciar les diferents onades de modernitat que arriben al camp guatemalenc, sempre amb promeses d’un futur millor per a les famílies camperoles.

L’onada acostuma a ser semblant i de característiques similars cada vegada:

Una empresa x (generalment alguna multinacional dels agroquímics) ofereix als pagesos de la regió que en lloc de sembrar blat de moro i mongeta (aliments bàsics de la seva dieta) sembrin el meravellós producte y (gairebé sempre productes d’exportació aliens a la seva cultura alimentària, com per exemple el bròquil, els pèsols, móres, maduixes, flors ornamentals, etcètera).

El paquet tecnològic ofert inclou llavors modificades del nou producte, perquè sigui impossible la seva reproducció fora del laboratori, una quantitat exagerada d’agroquímics per a la seva correcta manipulació i la promesa de tornar al cap d’uns mesos a comprar la producció a un preu excel·lent. Tot inicialment prestat i que serà descomptat automàticament del preu del producte final que rebrà el pagès al moment de vendre la collita.

Els resultats sempre acaben sent els mateixos. El dia previst arriba el camió i centenars de pagesos esperen per vendre la seva collita. L’empresa, amb tanta oferta de producte, selecciona atentament aquells de qualitat perfecta, que compra a baix preu, i rebutja la resta. Els pagesos no s’hi poden negar, ja que aquesta és l’única compradora de la regió i el producte no té cap valor a nivell nacional.

Finalment, amb pocs guanys, algun deute i sense blat de moro ni mongeta per menjar acaba apareixent la següent crisi alimentària de la regió.

L’empresa, en canvi, ha venut les seves llavors i els seus agroquímics al preu que ha volgut i ha aconseguit bons guanys al comprar també al preu que ha volgut. I sense córrer cap risc. Si hi ha mala collita, poques pluges o alguna plaga, és el pagès qui assumeix totes les pèrdues.

Guatemala té suficient territori i pagesos per produir tot el blat de moro i la mongeta que necessita el país per estar ben alimentat i fins i tot tindria excedents per a la seva comercialització. No obstant, cada pocs anys arriba una nova onada de modernitat sempre en la mateixa direcció: convertir al país en una nova república bananera.

L’última onada: els agrocombustibles. Però d’aquests us en parlo un altre dia.