Aquest any, el 2008, comença amb la posada en marxa de l'última fase del TLC (Tractat de Lliure Comerç) entre Mèxic, els EUA i el Canadà.

En el mes de desembre, es van complir 15 anys des que va entrar en vigor aquest nou model econòmic comercial, com una verdadera guerra en contra de la supervivència dels camperols i camperoles mexicans.

Finalment, des d'aquest mes desgravaran totes les importacions de blat de moro i fesols procedents dels EUA i el Canadà, i els camperols i les camperoles mexicans s'hauran de defensar sols contra els productes que compten amb un subsidi dels seus governs fins a 30 vegades superior al subsidi mitjà que atorga el Govern de Mèxic.

El control del menjar d'aquestes comunitats i de la seva sobirania alimentària passarà a estar en mans d'unes quantes transnacionals. És la conseqüència de dislocar la producció agropecuària d'un país, orientar-la a produir només per a l'exportació. Fer que la seva alimentació depengui totalment de les importacions és la forma més ràpida de matar el camp.

Però el pitjor no és això, el pitjor és que els governs centreamericans, cecs davant el que passa al seu país veí, on la ‘tortilla' de blat de moro, aliment bàsic de les famílies com el nostre pa, ha incrementat el seu preu cinc vegades, van pregonant les meravelles del TLC i segueixen els mateixos passos que Mèxic. Sense aprendre dels errors aliens.