¿Com et sentiries si sabessis que tens un estat de salut potencialment fatal i no tinguessis accés a un tractament per salvar la teva vida?

Amb aquesta idea al cap, avui m'he comunicat amb Tayseer Mahmoud Rajb, un home de 52 anys que viu a Gaza. La seva dona m'ha agafat el telèfon. M'ha dit que ell volia parlar amb mi, però que tenia vergonya. M'ha sorprès, però aviat ho he entès. Tayseer té un tumor cerebral. Un dels símptomes d'aquesta malaltia són els canvis involuntaris en el comportament.

Sé que d'aquí a uns dies o setmanes, la família podria no reconèixer més el Tayseer que coneixen. Pot arribar a ser totalment diferent: antisocial, depressiu i indiferent. La seva família deu estar destrossada, ho he vist moltes vegades. També he vist com ràpidament la gent pot retornar al seu estat normal un cop el tumor ha estat extret. Però el seu tumor, ¿serà extret algun dia? No tenim gaires expectatives que això passi, ja que no pot abandonar Gaza.

La dona de Tayseer em va dir que ell tenia por de posar-se agressiu o irritat amb mi al telèfon, tal com fa a vegades a casa seva. Així que, durant la conversa Tayseer es va quedar al costat de la seva dona, responent les preguntes que jo li feia.

Tayseer solia treballar d'electricista a Israel. El juny va començar el bloqueig de Gaza i ja no li van permetre ingressar a Israel. Ara, els seus dos fills treballen per alimentar la família. Un d'ells condueix un bus (cosa que no és rendible, a causa de l'augment de preus del combustible provocat pel bloqueig). L'altre ven brioixos al carrer. El petit ingrés que generen realment no és suficient per alimentar a tota la família.

Un mes després de perdre la seva feina, Tayseer va començar a tenir mal de cap i una visió borrosa. Els metges de Gaza li van dir que tenia un tumor cerebral, però no van poder avançar més amb el diagnòstic del seu cas. Ell necessitava uns equips de diagnòstic més avançats i cirurgians molt qualificats, impossibles d'obtenir a Gaza, on fins i tot, les provisions mèdiques més essencials són escasses. El van derivar als hospitals d'Israel perquè els metges poguessin saber-ne més sobre la seva malaltia i decidir la línia ideal de tractament per prolongar-li la vida.

El diagnòstic final va arribar al cap d'un parell de mesos i li van donar cita en un hospital israelià per al 2 de novembre. És febrer i a Tayseer no li han permès sortir de Gaza. No fa falta dir la importància de tractar els tumors, especialment els cerebrals com més aviat millor, perquè el dany no sigui irreversible i eventualment fatal.

El 2 de novembre, Tayseer va intentar travessar a Israel per Erez, però li van impedir fer-ho. Sembla que els soldats israelians de la frontera no es creien que estava malalt, malgrat que portava tots els seus informes mèdics i cartes de referència. A pesar de la poca força que tenia, va anar a organitzacions de drets humans per obtenir una ordre judicial que li permetés travessar la frontera. Tampoc va tenir èxit.

La seva cita va ser reprogramada, i el 2 de desembre es va tornar a acostar a la frontera però una vegada més no el van deixar passar. ¿Per què? La raó que li van donar era la mateixa que la vegada anterior.

Els últims mesos han sigut freds, i sense feina ha sigut difícil reunir els diners necessaris per mantenir-se calent i alimentat. Com moltes altres famílies de Gaza, avui, Tayseer ha fet servir fusta per escalfar-se la casa. Hi ha dies que ni tan sols pot comprar pa. Tot i això, el pa és una de les seves últimes preocupacions en aquest moment. A més de la seva malaltia, el seu fill està afectat per una forta psoriasi que l'obliga a tractar el seu cos amb ungüent cada nit.

El preu d'un tub d'ungüent és de 40 xéquels (uns 6,75 euros) i en necessita un cada dos dies. Com a metge, sé que aquest és un cas simple que no requereix ser derivat a un hospital avançat. Tot el que necessita és un ungüent que es pot trobar a qualsevol part del món. Però a Gaza, un ungüent com aquest, si està disponible, no se'l poden permetre les persones desocupades.

Tayseer no és l'única persona a Gaza a qui li han rebutjat tractament. A l'hospital de Shifa a la ciutat de Gaza, 135 pacients de càncer actualment no poden ser tractats a causa de la falta de medecines elementals. ¿Quantes morts veurem abans que Israel cedeixi i permeti que els malalts i persones grans accedeixin a la cura que necessiten?

Un total de 105 dels 460 medicaments essencials de la llista de l'Organització Mundial de la Salut ja no es troben en estoc a les farmàcies de Gaza.

(Abbas és metge i col.labora amb Oxfam)