"Ha estat un dia llarg. I ara estic enfornant. Quan estic cansada m'agrada enfornar pa i cuinar alguna cosa em relaxa".  Avui tenim una mica de farina, cosa rara. Així doncs, estic fent pa de farina integral. I estic fent ratatouille. Tenim molta verdura que recullen els pagesos de la Franja de Gaza, ja que ara no tenen accés als mercats fora de la franja. També hi ha pebrots, cosa que significa que alguns aliments han pogut travessar el bloqueig, ja que els vegetals més especials provenen d'Israel.

Estic cuinant en un prototip de forn solar, un gran invent que tant de bo es pogués comercialitzar, ja que és crucial quan gairebé no hi ha gas. Una bombona de gas que dura dues setmanes en una casa de família nombrosa costa 10,10 euros, cosa que representa molts diners quan la major part de les persones estan a l'atur.

Hi ha altres projectes que ajuden els habitants de Gaza a ser autosuficients, per exemple, un pla per a la cria de conills. No obstant, aquest projecte també ha hagut de fer front a problemes, com el d'obtenir les vacunes necessàries per immunitzar els conills. Potser la solució seria posar les vacunes en un petit envàs refrigerat.

Des del mes de juny passat el bloqueig és complet, excepte per als aliments més essencials. No podem obtenir ciment o acer, tampoc recanvis de maquinària, com la de les bombes depuradores d'aigua. Es tem que puguin contenir potencials components de míssils.

La postura de la gent en aquests últims dies sobre el bloqueig complet ha estat més o menys la mateixa. La gent aquí és molt forta i ja hem tingut talls totals de subministraments prèviament, especialment en el 2006, quan va ser bombardejada l'estació elèctrica. El que sí que va generar pànic entre la gent va ser la carència de farina: mai abans ens havia passat. Per molta gent el pa és l'únic que mengen diàriament, potser amb una pasta de pebrots o si tens sort amb 'zatar' (una barreja de farigola amb altres herbes utilitzada per a l'esmorzar i entre àpats). La perspectiva de perdre aquest únic aliment és aterridora.

Intentem ajudar subministrant a les famílies una cistella setmanal de vegetals frescos, que provenen dels horts de la zona. Ens resulta molt difícil triar els beneficiaris, ja que tots estan igual de necessitats.

Les persones que realment ho estan passant més malament són aquells que abans del bloqueig tenien feines ben pagades, aquells que treballaven a Israel o a les fàbriques a la frontera pròxima al cruïlla d'Eretz. Es pot percebre el procés d'erosió psicosocial --atacs cardíacs, depressió, fúria, violència-- que els està afectant.

La situació és tan dolenta, i ha estat així durant tant de temps, que la falta de gas i de farina només semblen ser un altre símptoma d'una crisi prolongada. Gaza viu en un statu quo de desesperança. La gent aprèn a viure amb ella perquè no poden anar enlloc. No tenen alternatives.

(Lisa és treballadora humanitària associada a Oxfam)