És el nom amb què els mitjans africans han decidit batejar l'An Yue Jiany, el vaixell xinès carregat d'armament que fa uns dies va intentar desembarcar a Durbar, Sud-àfrica. Pel que se'n sap, el destí final dels rifles d'assalt, granades, morters i municions que transportava el vaixell era Zimbabwe, un país immers en una explosiva crisi política després del qüestionat procés electoral.

Una transacció comercial catalogada com "perfectament normal" pel govern xinès. I amb tota raó, ja que encara avui no existeix cap control efectiu a nivell internacional sobre el comerç d'armes. És un fet que passa diàriament, encara que sapiguem que les armes poden ser utilitzades per cometre abusos contra la població.

Una nit de març, l'any 2007, un grup de soldats van irrompre a Burumba, un poble de la República Democràtica del Congo. Quan van abandonar el poblat de matinada, més de 15 persones estaven mortes. Un dels supervivents relatava: "Vaig veure com els soldats entraven a  casa nostra, donaven una puntada de peu a la porta i assassinaven les vuit persones que hi havia a dins. Només els meus quatre néts es van salvar. Els soldats van calar foc a l'aldea. Jo vaig córrer a amagar-me al bosc, i quan vaig tornar vaig trobar els cossos dels meus fills i de la meva mare morts. Estaven dins d'unes latrines".

Mentre commemorem el cinquè aniversari del conflicte de Darfur, gran part de la seva població s'enfronta a un altre dia de por i terror. Durant cinc anys, el món ha fracassat en el seu compromís de protecció cap als habitants de Darfur. Durant cinc anys, els polítics han promès que farien alguna cosa, però res ha passat. Com a agència humanitària que treballa al país, coneixem les conseqüències d'aquesta contínua negligència. Encara avui, cada setmana, són milers els que es veuen obligats a fugir de les seves cases i buscar refugi als camps de la regió, mentre els atacs cap a civils i treballadors humanitaris es repeteixen cada dia.

Que aquesta tragèdia humanitària continuï durant tant de temps ha de cridar l'atenció dels líders mundials. El gener d'aquest any, l'ONU i la Unió Africana van desplegar una força de manteniment de la pau, que només ha assolit un terç de la seva mida prevista. Aquesta força podria arribar a marcar la diferència però hauria de ser present als camps de refugiats i de desplaçats, a les aldees i zones rurals. No obstant, donat l'escàs nombre de tropes, equips i suport policial amb què compta, és incapaç de protegir la gent de Darfur com es mereix.

Els líders mundials han d'actuar urgentment i recolzar aquesta força de pau perquè pugui ser efectiva. Necessiten seguir pressionant totes les parts enfrontades per aconseguir un alto el foc immediat que posi fi als atacs a civils. Deixar que aquesta tràgica crisi continuï implicarà una vergonyosa acusació a la comunitat internacional.

L'abril és un mes especial per a editors, llibreters i lectors. Hi ha dos dies assenyalats al calendari per promoure el plaer de la lectura. Des del 1965, The Internacional Board on Books for Young People (la Junta Internacional de Llibres per a Joves) impulsa el 2 d'abril com el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. I, el 1995, la Unesco va reconèixer el dia 23 d'abril com el Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.

Intermón Oxfam també compta amb una editorial pròpia. Publicar llibres ens dóna l'oportunitat de mostrar a la societat realitats, costums i reptes als quals s'enfronten les societats dels països empobrits i així generar debat i potenciar la implicació de la ciutadania en la resolució de problemes que ens concerneixen a tots com el canvi climàtic, però també la pobresa, la situació dels col·lectius més desafavorits (dones, indígenes), els conflictes armats.

8 de març Dia de la Dona

Qualsevol celebració és motiu d'alegria: un dia internacional, un aniversari, el compliment d'un projecte, etc. Però en la vida d'una dona un dels motius més importants de celebració és el de donar a llum un fill. Un fet que, a molts països del món, es pot convertir en una sentència de mort.

Als països en vies de desenvolupament, les xifres són esfereïdores. Mig milió de dones moren cada any al donar a llum o per complicacions en l'embaràs. A l'Àfrica subsahariana, per exemple, una de cada 16 dones mor en el període de gestació o en el part, mentre que a Níger, un dels països més pobres del continent, aquesta probabilitat s'eleva a una de cada set dones.

En la majoria dels casos, la mort maternal és provocada per complicacions que podrien haver estat evitades si s'haguessin efectuat els controls de salut necessaris. Però estem parlant de països pobres, amb deficients sistemes de salut pública i restrictiu accés a la sanitat.

Llegir més

¿Què està passant a l'Afganistan? Fa més de sis anys que el país es debat entre una guerra de dimensions internacionals i les disputes i la violència local. Malgrat les nombroses iniciatives de pacificació portades a terme per la comunitat internacional, la violència a la regió està adquirint greus dimensions fins al punt que, els últims mesos, ocupa gairebé diàriament les pàgines dels nostres diaris. 

El 30 de gener, als països de l'hemisferi Nord, i el 30 de març, als de l'hemisferi Sud, molts centres educatius treballen amb propostes per fomentar la convivència i la resolució pacífica de conflictes i porten a terme actes simbòlics per reivindicar la pau. És gràcies al poeta, educador i pacifista mallorquí Llorenç Vidal, impulsor del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que en aquest dia i des de les escoles es recorda la mort del líder del moviment pacifista modern Mahatma Gandhi.

El cert és que avançar en la resolució dels actuals conflictes armats i prevenir aquells que es poden produir en el futur en el món requereix canvis estructurals que passen per garantir els drets de tothom i per reduir els desequilibris econòmics i socials. No obstant, el treball des de les escoles pot contribuir a fomentar i estendre la cultura de la pau i a preparar ciutadans i ciutadanes que siguin capaços de reivindicar la pau i la no-violència per reduir el patiment d'aquells que viuen assetjats pel conflicte.

És la xifra oficial donada pel Govern moçambiquès sobre el desastre provocat per les inundacions a la regió. Fins al moment, ‘només’ han estat set morts, i si aquesta xifra ens sembla petita perquè l'emergència salti a la primera pàgina dels mitjans de comunicació és gràcies als esforços que estan realitzant les autoritats i les organitzacions locals per evitar un desastre més gran.

Però aquesta xifra no en pot amagar altres de més grans:  72.000 afectats, 22.000 cases inundades, 37.920 hectàrees de terres de cultiu devastades. Fins ara, la zona més danyada per la crescuda del riu Zambezi, a la regió central del país, han estat el districte de Mutarara, a la província del Tete, on 29.000 persones han hagut de fugir de casa seva i buscar refugi als camps de reassentament que el Govern, juntament amb les organitzacions no governamentals, ha establert a la zona.

Des de fa més de 50 anys veiem periòdicament la pobresa de l'Àfrica, ja sigui a la regió del Sahel, a la Banya d'Àfrica, o en la zona austral. L'ajuda oficial que rep el continent i el treball de les oenegés no compensen la sagnía del deute i un comerç desigual i injust centrat en l'exportació de matèries primeres. Com a conseqüència, la regió subsahariana s'ha convertit en la més dependent d'ajuda de la història de la humanitat. Matthew Lockwood en el seu llibre ‘L'estat de l'Àfrica’, recentment publicat per Intermón Oxfam, analitza aquesta realitat i la compara amb la situació del Sud-est Asiàtic. Paradoxalment, el punt de partida de les dues regions, el 1975, era similar. A l'Àfrica subsahariana, aquell any, el PIB per càpita era de 671 dòlars (segons el canvi del 1987) i a la zona Sud-est Asiàtic i Pacífic de 481 dòlars. El 1997, la situació era la següent: a la regió subsahariana, el PIB per càpita havia caigut a 518 dòlars, mentre que al Sud-est Asiàtic era de 1.183. Una altra xifra: l'ingrés mitjà dels africans es manté estancat des dels anys 70 del segle XX. Llegir més

El pròxim seminari Educar per a una Ciutadania Global, organitzat per Intermón Oxfam, que se celebrarà a Madrid dels dies 1 al 3 de novembre, és una oportunitat per donar veu als verdaders responsables de portar a la pràctica les noves propostes de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i de la discutida assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans: els educadors i educadores.

‘De la paella al bany’ és una de les experiències que s’exposarà en aquest seminari. En realitat, consisteix a recollir olis de cuina i fer sabó. Però és molt més que ensenyar una pràctica artesanal o una fórmula química. Dóna peu perquè alumnes coneguin l’alt nivell de contaminació de l’oli (un litre pot arribar a contaminar 50.000 litres d’aigua) i, sobretot, els permet aprendre a reutilitzar les deixalles que generem i els fa capaços d’actuar en favor del medi ambient.

CECOCAFEN és una gran cooperativa de productors de cafè de Nicaragua, formada per petites organitzacions de cafetarers, propietaris de parcel·les familiars ubicades en zones més semblants a una selva que a una plantació. Han estat capaços de canviar el seu tipus de producció per elaborar cafè biològic i de comerç just, i amb això oferir al mercat un cafè de més qualitat (i per tant, que els dóna més beneficis) i amb un valor social i mediambiental afegit. I és que part dels beneficis que aporta aquest cultiu s'inverteixen en l'escolarització dels seus fills i filles, en formació professional o en crèdits tous que permeten millorar l'explotacions.

El Paraguai té, segons el World Factbook de la CIA, la mida de Califòrnia. O sigui, és un 20 per cent més petit que Espanya. Aquestes comparacions utilitzades sovint per la premsa serveixen per fer la informació més accessible al lector i acostar-lo a la realitat explicada. És una extensió gens menyspreable, però la posició geogràfica del Paraguai entre els dos gegants sud-americans, l’Argentina i el Brasil, el situa gairebé sempre fora de l'espectre mediàtic internacional, fins i tot quan es veu afectat per una catàstrofe com la que han significat els incendis de les últimes dues setmanes.

A vegades un se sent molt feliç de treballar en una organització com Intermón Oxfam. Avui aquesta alegria es deu a un fet molt concret: fa uns dies el tribunal Chennai, a l'Índia, va donar la raó a l'Estat indi i a la seva llei de patents enfront a la demanda interposada per la companyia farmacèutica d'origen suís Novartis. Aquesta és, sens dubte, una gran notícia per als milions de persones que podran seguir comprant medicaments genèrics produïts a l'Índia, i així accedir a un tractament mèdic a un preu assequible. Llegir més

Malgrat tota la violència, els organitzadors van aconseguir iniciar la trobada, però tot just per ajornar-la fins dijous, perquè més participants puguin arribar a la capital. Esperem que aquest gest simbòlic pugui de fet significar l'inici del diàleg entre els més de 1.300 delegats convidats, inclosos polítics i líders de clans tribals. Llegir més

El pròxim curs comença a impartir-se: a la primària com un element transversal que ha d'afectar tots els coneixements, i a la secundària com una assignatura nova. Des de fa mesos són nombroses les notícies d'associacions de pares i mares i de centres que volen objectar o d'institucions, moltes d'elles vinculades amb organitzacions religioses, que volen mobilitzar la ciutadania contra aquests coneixements. I la discussió s'està polititzant de tal manera que sembla que si ets d'un partit polític hi has d'estar a favor, i si ets d'un altre, en contra. Llegir més