Clau de sol...idaritat

Una paradoxa inacceptable

2008-10-16T13:08:00Z

Amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació, que se celebra avui, 16 d'octubre, assistim aquests dies a un ball de xifres recollides en diferents informes que reflecteixen la fam i la situació desesperada de milions de persones a tot el món. Oxfam Internacional, Intermón Oxfam a Espanya, no podia estar impassible a aquesta realitat i ha volgut aprofitar aquesta data emmarcada en la setmana de mobilitzacions contra la pobresa per aportar el seu petit granet de sorra presentant l'informe titulat Preus de doble caient, elaborat per la responsable de l'equip d'investigació d'IO, Teresa Cavero.

Amb l'informe, Intermón posa sobre la taula una paradoxa que considerem inacceptable: la pujada dels preus dels aliments en els últims mesos hauria d'haver beneficiat milions de persones pobres que viuen de l'agricultura. No obstant, ha afectat negativament tant productors com consumidors a tot el món, especialment aquells sectors més desafavorits dels països en desenvolupament i la població més vulnerable. Les conseqüències i l'impacte que ha comportat l'encariment dels aliments no és fruit de la fatalitat o de les circumstàncies a curt termini sinó més aviat de polítiques i decisions equivocades promogudes, i en ocasions imposades, pels governs dels països en vies de desenvolupament i dels diferents organismes internacionals.

@MORE@

Les dades són demolidores: 850 milions de persones passaven gana abans que esclatés la crisi, 119 milions de persones més han començat a passar gana en els dos últims anys i 290 milions de persones estan en risc de caure en la pobresa per aquesta pujada de preus. No obstant, aquestes esborronadores xifres semblen no inquietar els països rics, més preocupats aquests dies a solucionar la crisi financera i la tempesta mediàtica que gira al seu voltant, que a mirar cap a aquells que els estan demanant ajuda urgent. N'hi ha prou de mencionar un exemple que l'economista d'Oxfam, Duncan Green (autor del llibre De la pobreza al poder) esmentava aquests dies: els 700.000 milions de dòlars aprovats als EUA per resoldre la crisi financera servirien per pagar dues vegades el deute acumulat dels 49 països més pobres del món i serien suficients per eradicar tota la pobresa a nivell mundial durant dos anys.

La crisi alimentària no pot quedar en un segon pla. Es necessiten reformes estructurals a mitjà i llarg termini que equilibrin la balança i rescatin de l'abisme milions de persones que només tenen un plat de menjar al dia per alimentar-se o se les han d'enginyar per a tirar endavant les seves famílies. Per exemple, a Malawi, les dones --les més perjudicades per la pujada de preus-- s'han vist obligades a utilitzar com a únic aliment un tipus de mongetes que si no es cuinen de forma adequada poden resultar verinoses. Això els ocupa molt temps, perquè han de canviar l'aigua de cocció almenys set vegades, i a més, comporta consumir l'escassa aigua i fusta de què disposen. És només un exemple d'aquesta situació que no s'hauria d'haver donat si s'haguessin tirat endavant polítiques adequades.

De fet, l'informe ressalta que en aquells països en desenvolupament on els governs han invertit en agricultura i on s'han portat a terme polítiques de suport a les poblacions més desafavorides, l'impacte de la pujada de preus ha estat menys sever. És el cas de molt pocs països, entre els quals hi ha el Brasil i Mèxic.

Intermón Oxfam aporta deu mesures que els governs del sud -amb el suport de la comunitat internacional- haurien d'adoptar per pal·liar els efectes de la crisi alimentària i prevenir un impacte tan negatiu en futures crisis. Entre elles, destaca l'augment de la inversió en agricultura dirigida a petits productors, apostar per programes de protecció social i recolzar la creació de sindicats i organitzacions de productors, especialment de dones. A més, els països rics, el Banc Mundial i els països donants han de coordinar les seves accions i l'ajuda econòmica en matèria de crisi de preus sota les directrius de les Nacions Unides, i deixar de pressionar per forçar el ràpid alliberament dels mercats en els acords que mantenen amb els països en desenvolupament.

Aquestes són algunes de les propostes que Intermón vol fer arribar a aquells que tenen bona part de responsabilitat en aquestes xifres que avui ens inunden i que, lluny de la fredor dels números, posen de manifest la malnutrició global i galopant a la qual s'han vist abocades milions de persones a tot el món.

Solidaritat en temps de crisi

2008-09-17T12:28:00Z

La crisi econòmica fa que tots ens replantegem el nostre pressupost. Famílies, empreses i organitzacions reduïm les nostres despeses, esperant que aquesta situació temporal canviï com més aviat millor. En moments així és quan més valor té la solidaritat. Ara s'evidencia realment la nostra generositat amb els més necessitats. En època de bonança econòmica, quan el donatiu no suposa cap renúncia, qualsevol pot ser solidari, però el compromís autèntic es demostra quan les coses no van tan bé i malgrat això seguim esforçant-nos per ajudar qui ho necessita.

@MORE@

La crisi econòmica no només és una realitat per a nosaltres, ho és per a totes les persones als països del Sud que per la pujada dels preus d'aliments han passat de dos àpats al dia a només un, han retirat els seus fills de l'escola o han renunciat a uns medicaments que ja no poden pagar. A Haití les tempestes i huracans han atacat sense pietat el Carib aquestes últimes setmanes, i han causat centenars de morts i milers de desplaçats. Com cada any plou sobre mullat en el país més pobre d'Amèrica. La diferència aquest any és que Haití ja estava al límit del col·lapse molt abans que arribessin les inundacions. A l'abril la crisi alimentària va provocar disturbis a la capital, Port-au-Prince, que es van saldar amb cinc morts i la dimissió del primer ministre. La pluja ha destrossat les infraestructures per si mateix febles del país i ha inundat la vall Artibonite, on es cultiva el 80% de l'arròs haitià, just quan arribava l'hora de la collita. Així que els preus, per si mateix molt alts, seguiran pujant.

Els últims mesos també ens ha arribat la pitjor cara d'Etiòpia: la de la desnutrició. En les àrees afectades per la sequera les famílies etíops ignoren la crisi mundial i les seves causes. El que coneixen bé són els seus efectes. L'últim any les pluges van escassejar en moltes zones de les regions d'Afar, Somàlia, Oromya i Sur. A sobre el preu dels cereals es va disparar: en els mercats el preu del teff, el cereal amb què es prepara el pa bàsic del país, ha augmentat gairebé un 40%. Segons el Programa Mundial d'Aliments hi ha 10 milions d'afectats per la crisi. D'aquí a un mes comença la collita però per gairebé tot el país els camps segueixen secs. La gran majoria de ciutadans seguiran obligats a esperar l'ajuda internacional, que també es veu afectada pels preus del mercat: si els seus pressupostos no augmenten més els preus dels aliments es tripliquen, una organització que abans repartia tres sacs de blat avui n'estarà donant només un.

Són només dos clars exemples que il·lustren una situació molt greu que no podem ignorar. En situacions com aquesta la comunitat internacional ha d'actuar a temps i proporcionar l'ajuda necessària per reconstruir el país i, primer de tot, per alimentar la població. ¿O és possible escudar-se en la crisi econòmica global per no actuar davant una catàstrofe humanitària local d'aquesta envergadura? Em preocupa especialment els avisos de diversos estaments governamentals i autonòmics que apunten a endarreriments en els compromisos d'aconseguir a mitjà termini percentatges d'ajuda del 0,7%. La dignitat humana és una constant, no depèn de la conjuntura. L'autèntica solidaritat tampoc.

Preus dels aliments: el món no pot esperar

2008-06-12T10:24:00Z

La cimera de la FAO de la setmana passada a Roma sobre preus dels aliments i canvi climàtic va ser unànimement qualificada de fracàs pels mitjans de comunicació. A Intermón Oxfam també lamentem que no es prenguessin decisions de més calat, però valorem per altra banda que es fes un primer pas cap a la solució a la crisi. Un primer pas que, certament, no porta gaire lluny, però que posa la maquinària en moviment.

@MORE@

D'entrada, la comunitat internacional va reconèixer per primera vegada en públic i a una sola veu que existeix el problema i el va col·locar entre les seves prioritats d'agenda fins al punt que van anar a Roma no només els representants de les institucions multilaterals sinó també líders polítics mundials, que van reconèixer l'extrema importància de l'ajuda oficial al desenvolupament per a agricultura. Extraordinària notícia, si tenim en compte que el primer món ha anat disminuint el capítol agrícola de l'ajuda des de fa 25 anys de manera sostinguda. Cal celebrar també que diversos països, entre ells Espanya, es decidissin a donar milions d'euros per pal·liar l'emergència més immediata. Tot això són bones notícies però cal anar molt més lluny.

Els països rics no poden seguir posant pegats al problema, no poden seguir donant diners als països del Sud amb una mà mentre que amb l'altra els hi van traient. És a dir, ja va sent hora que la UE i els EUA revisin les seves polítiques agràries i comercials, que avui inunden els mercats d'Àfrica i Amèrica Llatina amb productes agrícoles subvencionats, cosa que no permet als productors locals competir en el seu propi mercat. Ja va sent hora també que Espanya faci sentir la seva veu contra la política europea que imposa l'objectiu d'un 10% de consum de biocombustibles per a tota la UE d’aquí a uns anys. La cimera de la FAO va reconèixer en el seu comunicat final que els biocombustibles signifiquen "oportunitats i reptes" i es limita a recomanar més investigació sobre el seu impacte en els països en desenvolupament; més aviat sembla una tàctica dilatòria que no evitarà que milions de persones als països pobres en pateixin l’efecte devastador. De fet, les estimacions més recents atribueixen el 30% de l'alça global dels preus dels aliments a la demanda de biocombustibles als països del Nord.

Vivim uns temps de crisi. A ningú li escapa. No obstant, pocs són conscients de la magnitud de la tragèdia als països pobres, on la pujada de preus significa cultivar la meitat de la terra perquè no hi ha diners per a llavors i passar de tres àpats diaris a un. A Intermón Oxfam esperem que la pròxima reunió del G-8 al Japó no frustri les expectatives del món i serveixi per avançar més decididament cap a la solució. El món ja no pot esperar.

El vaixell de la vergonya

2008-05-14T13:56:00Z

És el nom amb què els mitjans africans han decidit batejar l'An Yue Jiany, el vaixell xinès carregat d'armament que fa uns dies va intentar desembarcar a Durbar, Sud-àfrica. Pel que se'n sap, el destí final dels rifles d'assalt, granades, morters i municions que transportava el vaixell era Zimbabwe, un país immers en una explosiva crisi política després del qüestionat procés electoral.

Una transacció comercial catalogada com "perfectament normal" pel govern xinès. I amb tota raó, ja que encara avui no existeix cap control efectiu a nivell internacional sobre el comerç d'armes. És un fet que passa diàriament, encara que sapiguem que les armes poden ser utilitzades per cometre abusos contra la població.

@MORE@

En aquest moment, Zimbabwe tampoc està sota l'embargament de Nacions Unides però, fins i tot si ho estigués, hi hauria hagut maneres de saltar-se'l, com solen fer enviant les armes a través de països intermediaris.

Afortunadament, aquest any Nacions Unides està treballant per establir un futur Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes capaç de bloquejar transferències com aquesta a Zimbabwe. Si el procés finalment avança i el Tractat acaba sent una llei, els exportadors d'armes es veuran obligats a paralitzar qualsevol venda en què hi hagi evidència que les armes poden ser usades per violar els drets humans.

Segons escriu l'arquebisbe emèrit Desmond Tutu, premi Nobel de la pau, "sota un Tractat sobre el Comerç d'Armes efectiu, els drets humans no serien l'únic criteri utilitzat per assessorar la venda d'armes, sinó que es tindrien en compte també els efectes que la transferència d'armes té sobre el desenvolupament dels països".

Tutu aporta dades de la campanya Armes Sota Control que confirmen que "els conflictes armats a l'Àfrica suposen un cost de 18.000 milions de dòlars anuals, valorats en pèrdues d'oportunitats econòmiques. S'ha calculat que, qualsevol guerra, ja sigui internacional, civil o d'insurgència debilita l'economia africana en una mitjana d'un 15%".

El desembre del 2006, més de 150 països van votar a les Nacions Unides a favor de l'elaboració d'un Tractat de Comerç d'Armes legalment vinculant. Aquests dies de maig, s'està debatent en la segona reunió del grup d'experts designat per l'organisme, la continuïtat del procés.

Espanya té el privilegi de formar part d'aquest grup, i al mateix temps la responsabilitat de fer públic, clar i ferm el seu suport a la creació d'aquest tractat.

Acció humanitària: una qüestió de drets

2008-04-21T16:05:00Z

Una nit de març, l'any 2007, un grup de soldats van irrompre a Burumba, un poble de la República Democràtica del Congo. Quan van abandonar el poblat de matinada, més de 15 persones estaven mortes. Un dels supervivents relatava: "Vaig veure com els soldats entraven a casa nostra, donaven una puntada de peu a la porta i assassinaven les vuit persones que hi havia a dins. Només els meus quatre néts es van salvar. Els soldats van calar foc a l'aldea. Jo vaig córrer a amagar-me al bosc, i quan vaig tornar vaig trobar els cossos dels meus fills i de la meva mare morts. Estaven dins d'unes latrines".

@MORE@

Es tracta d'un testimoni dramàtic. Algú que ha pogut alçar la veu entre els milions de persones afectades cada any per greus situacions de crisi que posen en perill la seva vida, la seva salut i els seus mitjans de subsistència. Guerres, huracans, sequeres, desplaçaments, inundacions, etcètera... les crisis humanitàries provoquen les seves víctimes entre la població més vulnerable, on els recursos són limitats i la capacitat de reacció per part de les autoritats locals, si existeix, és molt feble.

Aquí és on intervenim les organitzacions humanitàries, moguts pel principi de l'humanitarisme clàssic de preservar la vida dels afectats. No obstant, aquesta primera resposta a l'emergència seria insuficient si no es tinguessin també en compte les causes que generen les crisis i que, en alguns casos, les perpetuen. El treball en acció humanitària d'Intermón Oxfam, abans, durant i després de la catàstrofe, ens permet oferir una atenció integral a les víctimes. Intervenim des de les primeres hores de l'emergència, amb la provisió d'aliments, aigua potable i instal·lacions sanitàries. I seguim allà quan els afectats ja no són notícia, treballant en la reconstrucció i la rehabilitació dels seus mitjans productius perquè puguin refer la seva vida. També impulsem una intensa tasca de prevenció, per reduir els efectes de futurs desastres. I tot això ho fem perquè les persones tenen drets, fins i tot en situacions d'emergència.

Volem aprofitar la celebració del Dia de l'Esperança, el cap de setmana del 26 i 27 d'abril en 47 ciutats espanyoles, per demanar a la comunitat internacional que assisteixi i protegeixi els civils atrapats en guerres o desastres naturals. És la seva obligació, i la nostra com a societat civil és exigir que la compleixi. Només si actuem junts aconseguirem reduir el patiment de milions de persones de tot el món. ¡Us esperem!

Podeu visitar el programa del Dia de l'Esperança a: http://www.intermonoxfam.org/minisites/esperanza/es

Darfur: cinc anys de conflicte

2008-04-11T14:36:00Z

Mentre commemorem el cinquè aniversari del conflicte de Darfur, gran part de la seva població s'enfronta a un altre dia de por i terror. Durant cinc anys, el món ha fracassat en el seu compromís de protecció cap als habitants de Darfur. Durant cinc anys, els polítics han promès que farien alguna cosa, però res ha passat. Com a agència humanitària que treballa al país, coneixem les conseqüències d'aquesta contínua negligència. Encara avui, cada setmana, són milers els que es veuen obligats a fugir de les seves cases i buscar refugi als camps de la regió, mentre els atacs cap a civils i treballadors humanitaris es repeteixen cada dia.

Que aquesta tragèdia humanitària continuï durant tant de temps ha de cridar l'atenció dels líders mundials. El gener d'aquest any, l'ONU i la Unió Africana van desplegar una força de manteniment de la pau, que només ha assolit un terç de la seva mida prevista. Aquesta força podria arribar a marcar la diferència però hauria de ser present als camps de refugiats i de desplaçats, a les aldees i zones rurals. No obstant, donat l'escàs nombre de tropes, equips i suport policial amb què compta, és incapaç de protegir la gent de Darfur com es mereix.

Els líders mundials han d'actuar urgentment i recolzar aquesta força de pau perquè pugui ser efectiva. Necessiten seguir pressionant totes les parts enfrontades per aconseguir un alto el foc immediat que posi fi als atacs a civils. Deixar que aquesta tràgica crisi continuï implicarà una vergonyosa acusació a la comunitat internacional.

Històries de primavera (i contes, novel·les, estudis, llibres de cuina, d'història...)

2008-04-08T11:06:00Z

L'abril és un mes especial per a editors, llibreters i lectors. Hi ha dos dies assenyalats al calendari per promoure el plaer de la lectura. Des del 1965, The Internacional Board on Books for Young People (la Junta Internacional de Llibres per a Joves) impulsa el 2 d'abril com el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. I, el 1995, la Unesco va reconèixer el dia 23 d'abril com el Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.

Intermón Oxfam també compta amb una editorial pròpia. Publicar llibres ens dóna l'oportunitat de mostrar a la societat realitats, costums i reptes als quals s'enfronten les societats dels països empobrits i així generar debat i potenciar la implicació de la ciutadania en la resolució de problemes que ens concerneixen a tots com el canvi climàtic, però també la pobresa, la situació dels col·lectius més desafavorits (dones, indígenes), els conflictes armats.

@MORE@

I no ho fem només amb densos volums, també ho fem a través de llibres de cuina i fotografia, de novel·les, contes per a nens i nenes, de col·leccions de divulgació. Aquesta primavera proposem que Mikissuk, de la tribu dels inuits (esquimals), mostri als nens i nenes el valor de la superació; que Thabit A. Abdullah expliqui la seva anàlisi sobre l'Iraq, que ens permetrà comprendre les arrels de l'actual conflicte en aquest país; que el xef Hussein Dekmak ens ensenyi com obtenir altres sabors dels productes mediterranis i que la periodista Pamela Constable ens porti de la mà en el seu recorregut pel subcontinent indi.

Com va afirmar en certa ocasió Harold Bloom, molt probablement només la lectura no ens farà més savis, però sí que ens donarà l'oportunitat de conèixer millor el món i els que l'habitem.

Celebracions de dona

2008-03-06T14:38:00Z

8 de març Dia de la Dona

Qualsevol celebració és motiu d'alegria: un dia internacional, un aniversari, el compliment d'un projecte, etc. Però en la vida d'una dona un dels motius més importants de celebració és el de donar a llum un fill. Un fet que, a molts països del món, es pot convertir en una sentència de mort.

Als països en vies de desenvolupament, les xifres són esfereïdores. Mig milió de dones moren cada any al donar a llum o per complicacions en l'embaràs. A l'Àfrica subsahariana, per exemple, una de cada 16 dones mor en el període de gestació o en el part, mentre que a Níger, un dels països més pobres del continent, aquesta probabilitat s'eleva a una de cada set dones.

En la majoria dels casos, la mort maternal és provocada per complicacions que podrien haver estat evitades si s'haguessin efectuat els controls de salut necessaris. Però estem parlant de països pobres, amb deficients sistemes de salut pública i restrictiu accés a la sanitat.

@MORE@

La pobresa general també és un factor que incrementa la mortalitat maternal en la mesura que la immunitat cau durant l'embaràs i la falta d'una dieta adequada pot provocar l'agreujament de problemes com l'anèmia.

L'any 2000, els líders mundials es van comprometre a reduir la taxa de mortalitat maternal en tres quartes parts, al firmar els vuit Objectius del Mil·lenni per posar fi a l'extrema pobresa. Vuit anys més tard, no hi ha evidències que aquesta taxa hagi disminuït gens.

Estem davant d'un problema de màxima urgència i hem d'exigir als països rics que compleixin els seus compromisos i destinin mesures i diners per millorar la situació de milers de dones a tot el món. Per reduir les taxes de mortalitat maternal, és necessari que es reforcin els sistemes de salut dels països en vies de desenvolupament, s'implementin programes d'educació dirigits a les dones i es capaciti les llevadores, dones clau en els parts rurals.

Perquè totes puguem celebrar aquest dia amb alegria, tenim molt per fer.

La pau a l'Afganistan s'ha de treballar des de les comunitats

2008-03-03T10:23:00Z

¿Què està passant a l'Afganistan? Fa més de sis anys que el país es debat entre una guerra de dimensions internacionals i les disputes i la violència local. Malgrat les nombroses iniciatives de pacificació portades a terme per la comunitat internacional, la violència a la regió està adquirint greus dimensions fins al punt que, els últims mesos, ocupa gairebé diàriament les pàgines dels nostres diaris.

@MORE@

Davant d'aquest interrogant, Oxfam Internacional ha decidit portar a terme una enquesta entre la població i preguntar als afganesos sobre les causes de la violència i les amenaces externes que viuen dia rere dia. L'enquesta ha demostrat que les mesures actuals per promoure la pau no estan tenint èxit, a causa de la falta de cohesió de la societat afganesa després dels anys de conflicte. La guerra ha trencat el teixit social del país, i en un context de pobresa extrema i permanent les disputes locals són potencialment violentes i poden intensificar el conflicte. Fins ara, les respostes nacionals i internacionals a la inseguretat s'han enfocat en els esforços militars i en iniciatives polítiques d'alt nivell més que en un treball de base, que s'articula ara com a prioritari.

Els mateixos afganesos han ofert més claredat sobre aquest tema, al preguntar-los quins consideraven que eren les causes més importants de conflicte: el 50% argumenta que la terra és la primera motivació, el 43% creu que és l'aigua, i el 34% al·ludeix a conflictes familiars. I per resoldre aquestes disputes, la població afganesa recorre als consells comunitaris i tribals tradicionals, com els xures.

L'informe d'Oxfam Internacional fa una crida perquè es generi una xarxa nacional de projectes enfocats a la construcció de la pau que treballin amb les comunitats locals, funcionaris i xures, per desenvolupar les seves capacitats en la resolució de disputes a través de tècniques com la mediació, la negociació i la resolució de conflictes. El treball per la pau a nivell comunitari augmenta la cohesió de la comunitat, redueix la violència i millora la resistència respecte als militants. És una part essencial i complementària d'una estratègia més àmplia que asseguri una pau duradora a tot el país, que inclogui mesures concertades per promoure un millor govern, el desenvolupament rural i la professionalització de la policia i les forces de seguretat. Una estratègia per a la pacificació en l'àmbit de la comunitat arriba ja amb cinc anys de retard. Amb nivells creixents de violència, no es pot perdre temps.

El llegat del moviment pacifista a les escoles

2008-01-31T08:57:00Z

El 30 de gener, als països de l'hemisferi Nord, i el 30 de març, als de l'hemisferi Sud, molts centres educatius treballen amb propostes per fomentar la convivència i la resolució pacífica de conflictes i porten a terme actes simbòlics per reivindicar la pau. És gràcies al poeta, educador i pacifista mallorquí Llorenç Vidal, impulsor del Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, que en aquest dia i des de les escoles es recorda la mort del líder del moviment pacifista modern Mahatma Gandhi.

El cert és que avançar en la resolució dels actuals conflictes armats i prevenir aquells que es poden produir en el futur en el món requereix canvis estructurals que passen per garantir els drets de tothom i per reduir els desequilibris econòmics i socials. No obstant, el treball des de les escoles pot contribuir a fomentar i estendre la cultura de la pau i a preparar ciutadans i ciutadanes que siguin capaços de reivindicar la pau i la no-violència per reduir el patiment d'aquells que viuen assetjats pel conflicte.

@MORE@

L'escola permet analitzar el conflicte des de la perspectiva més local: el centre escolar, les relacions de poder que es creen entre l'alumnat i amb el professorat i buscar solucions que potenciïn el diàleg. Però les aules també són un bon espai per tenir una perspectiva global de les relacions entre països i dels desequilibris econòmics que, sovint, estan en l'origen de les guerres, i per conèixer quins són les nostres eines, com a ciutadans i ciutadanes, per exigir els canvis necessaris per posar fi a aquesta violència.

Des de fa quatre anys, a Intermón Oxfam plantegem a les escoles noves propostes per commemorar aquest dia. Són propostes per implicar tota la comunitat educativa, per treballar conceptes a les aules i per potenciar el paper que com a ciutadans i ciutadanes tenim. Aquest any "Donem la llauna per la pau"

'Només’ set morts

2008-01-22T10:27:00Z

És la xifra oficial donada pel Govern moçambiquès sobre el desastre provocat per les inundacions a la regió. Fins al moment, ‘només’ han estat set morts, i si aquesta xifra ens sembla petita perquè l'emergència salti a la primera pàgina dels mitjans de comunicació és gràcies als esforços que estan realitzant les autoritats i les organitzacions locals per evitar un desastre més gran.

Però aquesta xifra no en pot amagar altres de més grans: 72.000 afectats, 22.000 cases inundades, 37.920 hectàrees de terres de cultiu devastades. Fins ara, la zona més danyada per la crescuda del riu Zambezi, a la regió central del país, han estat el districte de Mutarara, a la província del Tete, on 29.000 persones han hagut de fugir de casa seva i buscar refugi als camps de reassentament que el Govern, juntament amb les organitzacions no governamentals, ha establert a la zona.

@MORE@

És en aquests camps on treballem. Intermón Oxfam col·labora amb les autoritats i organitzacions locals per proporcionar assistència als desplaçats durant el temps que duri l'emergència.

De moment, les previsions de pluges a la zona i l'inici de la temporada de ciclons a la costa no ens permeten ser gaire optimistes. A més, el treball continuarà una vegada les aigües hagin disminuït la seva força, ja que els desplaçats hauran d'enfrontar-se a la incertesa del futur ¿Com pots tornar a les teves terres quan has perdut tota la collita, els teus animals han desaparegut i les poques coses que et pertanyien se les ha endut l'aigua?

Molts dels afectats estan repetint un drama que ja van viure l'any passat. Les inundacions del 2007 van afectar 285.000 persones, algunes de les quals començaven ara a reconstruir la seva vida. I abans que això fos una realitat, l'aigua els ho ha tornat a prendre tot.

Des d'Intermón Oxfam estem treballant juntament amb les autoritats locals a les zones de reassentament, amb l'objectiu d'assistir les famílies desplaçades, prioritzant els serveis d'accés a l'aigua potable i la higiene. Amb això, volem evitar la propagació de malalties contagioses, que és un dels riscos més elevats en els assentaments humans temporals. Així mateix, dirigim especialment la nostra atenció cap als grups més vulnerables, les dones i els nens, perquè ni una víctima més vingui a incrementar una xifra que per nosaltres sempre és dramàtica.

L'estat d'Àfrica

2007-11-09T02:38:00Z

Des de fa més de 50 anys veiem periòdicament la pobresa de l'Àfrica, ja sigui a la regió del Sahel, a la Banya d'Àfrica, o en la zona austral. L'ajuda oficial que rep el continent i el treball de les oenegés no compensen la sagnía del deute i un comerç desigual i injust centrat en l'exportació de matèries primeres. Com a conseqüència, la regió subsahariana s'ha convertit en la més dependent d'ajuda de la història de la humanitat. Matthew Lockwood en el seu llibre ‘L'estat de l'Àfrica’, recentment publicat per Intermón Oxfam, analitza aquesta realitat i la compara amb la situació del Sud-est Asiàtic. Paradoxalment, el punt de partida de les dues regions, el 1975, era similar. A l'Àfrica subsahariana, aquell any, el PIB per càpita era de 671 dòlars (segons el canvi del 1987) i a la zona Sud-est Asiàtic i Pacífic de 481 dòlars. El 1997, la situació era la següent: a la regió subsahariana, el PIB per càpita havia caigut a 518 dòlars, mentre que al Sud-est Asiàtic era de 1.183. Una altra xifra: l'ingrés mitjà dels africans es manté estancat des dels anys 70 del segle XX.@MORE@

La tesi de Matthew Lockwood és que més ajuda i nivells més alts de condonació de deute de manera incondicional no contribuiran a millorar significativament la situació de l'Àfrica. Les condicions per a la cooperació amb l’Àfrica, per part dels estats i de les oenagés, han de ser la lluita, des dels mateixos Governs africans, contra el clientelisme i la corrupció i l'impuls cap a un desenvolupament capaç de diversificar la producció o fomentar la industrialització. En definitiva, establir les bases per a un canvi en la naturalesa política dels Estats. I jo vull afegir que tot això s’ha de fer permetent el desenvolupament d'una societat civil africana que es mantingui vigilant i sigui capaç d'intervenir en la vida pública i denunciar els abusos.

En definitiva, ‘L'estat de l'Àfrica’, és un bon llibre per a la reflexió sobre el paper que tots podem jugar en l'evolució de l'Àfrica.

L’Educació per a la Ciutadania explicada des de l’aula

2007-10-26T02:41:00Z

El pròxim seminari Educar per a una Ciutadania Global, organitzat per Intermón Oxfam, que se celebrarà a Madrid dels dies 1 al 3 de novembre, és una oportunitat per donar veu als verdaders responsables de portar a la pràctica les noves propostes de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i de la discutida assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans: els educadors i educadores.

‘De la paella al bany’ és una de les experiències que s’exposarà en aquest seminari. En realitat, consisteix a recollir olis de cuina i fer sabó. Però és molt més que ensenyar una pràctica artesanal o una fórmula química. Dóna peu perquè alumnes coneguin l’alt nivell de contaminació de l’oli (un litre pot arribar a contaminar 50.000 litres d’aigua) i, sobretot, els permet aprendre a reutilitzar les deixalles que generem i els fa capaços d’actuar en favor del medi ambient.

@MORE@

Crear una xarxa de docents que puguin intercanviar informació sobre experiències similars, que comparteixin coneixements i que puguin, fins i tot, realitzar projectes intercentres és un dels objectius d’aquest seminari, en què es reuniran prop d’un centenar de docents de diverses disciplines.

La seva aposta per una educació en valors que fomenti la participació no ha començat amb la LOE, alguns d’aquests docents fa més de 20 anys que treballen (per iniciativa pròpia o per política de centre) en l’educació per al desenvolupament, per a la pau o per al medi ambient. Avui, totes aquestes propostes, des d’Intermón Oxfam, s’articulen al voltant de la filosofia de l’Educació per a la Ciutadania Global.

L’objectiu d’aquests coneixements interdisciplinars és que nens, nenes i joves coneguin la realitat social (els seus desequilibris, econòmics, socials, ambientals i les seves injustícies), sàpiguen quines són les eines al seu abast per canviar-la i les utilitzin.

L’Educació per a la Ciutadania no és una filosofia nascuda des de les oenagés. Els precedents ‘oficials’ són l’Informe Delors (1996), promogut per la UNESCO, que postula com a eixos de l’educació aprendre a conèixer, a fer, a viure junts i a ser; o la recomanació del Comitè de Ministres de la Unió Europea (octubre del 2002) que proposa vuit competències a desenvolupar en l’àmbit de l’educació, entre elles, la social i ciutadana i la de coneixement i interrelació amb el món físic.

Des d’algunes oenagés, el que sí que estem fent és anar un pas més enllà i plantejar, a més, que des de les aules hem d’actuar localment però pensant en els problemes globalment.

Consum que és també cooperació

2007-10-05T01:09:00Z

CECOCAFEN és una gran cooperativa de productors de cafè de Nicaragua, formada per petites organitzacions de cafetarers, propietaris de parcel·les familiars ubicades en zones més semblants a una selva que a una plantació. Han estat capaços de canviar el seu tipus de producció per elaborar cafè biològic i de comerç just, i amb això oferir al mercat un cafè de més qualitat (i per tant, que els dóna més beneficis) i amb un valor social i mediambiental afegit. I és que part dels beneficis que aporta aquest cultiu s'inverteixen en l'escolarització dels seus fills i filles, en formació professional o en crèdits tous que permeten millorar l'explotacions.

@MORE@

El Govern de les Illes Balears ha apostat per aquest projecte i recolza la producció d'aquests cafetarers i dels seus homòlegs a Guatemala, Guaya’b. Però perquè la iniciativa tingui realment èxit no només cal recolzar la producció; el cafè de Nicaragua i Guatemala s’ha de consumir.

I així, amb la complicitat del Govern, s'ha posat en marxa l'exposició rodant (perquè està ubicada a l'interior d'un autobús) 'Descobreix l'aroma d'un món més just'. Des del setembre del 2007 fins a l’abril del 2008, aquest autobús transitarà per diferents pobles i ciutats amb l'objectiu de donar a conèixer (i a provar) el sabor i la qualitat del cafè de comerç just.

Els ciutadans poden informar-se, en aquest autobús, que compten amb una eina més per impulsar el desenvolupament: el consum conscient i responsable que selecciona la compra no només en funció del seu preu, sinó també de la seva qualitat i de la repercussió sobre els productors i el seu entorn.

La mida sí importa

2007-09-20T23:21:00Z

El Paraguai té, segons el World Factbook de la CIA, la mida de Califòrnia. O sigui, és un 20 per cent més petit que Espanya. Aquestes comparacions utilitzades sovint per la premsa serveixen per fer la informació més accessible al lector i acostar-lo a la realitat explicada. És una extensió gens menyspreable, però la posició geogràfica del Paraguai entre els dos gegants sud-americans, l’Argentina i el Brasil, el situa gairebé sempre fora de l'espectre mediàtic internacional, fins i tot quan es veu afectat per una catàstrofe com la que han significat els incendis de les últimes dues setmanes.

@MORE@

Els focs, que han estat els pitjors de la història del país, han deixat a 40.000 famílies sense aliments i han arrasat un milió d'hectàrees de cultius i boscos. Seguint la lògica de la mida, estem parlant d'una superfície destruïda equivalent a tot el Líban, o cinc vegades superior al terreny cremat pels incendis a Grècia aquest estiu. No obstant, l'assumpte ha estat ignorat pels mitjans de comunicació i la comunitat internacional en general.

La situació dels pagesos i de les comunitats indígenes a la zona és dramàtica, especialment en la subregió nord del país, on predominen la població rural i les explotacions agrícoles forestals. Aquests focs s'han produït després de mesos de sequera, cosa que ha acabat amb la producció bàsica d'aliments a la zona. En aquests moments les famílies necessiten aliments urgentment. No només això. Si no reben llavors per a la temporada de sembra que s'acosta, tampoc tindran res per menjar en els pròxims mesos.

Intermón Oxfam, junt amb la Creu Roja paraguaiana, hem posat en marxa un pla de resposta d'emergència per ajudar 26.000 famílies als districtes més afectats. Els beneficiaris reben aliments per a un mes i llavors per a cultius d'autoconsum. Així podran obtenir una collita al gener. No obstant, aquesta ajuda és insuficient. El govern del Paraguai, les Nacions Unides i administracions com l'espanyola tenen el deure d'evitar una catàstrofe pitjor i alliberar més fons per a la resposta.

Les 40.000 famílies de petits pagesos i indígenes afectades per la sequera i els incendis al Paraguai desconeixen les raons de l'oblit internacional del seu drama. També desconeixen els rànquings de la geografia mundial. Però sí que saben altres xifres: l'extensió de les seves terres cremades i els quilos d'aliments que ja no podran collir.

Temes: Intermón Oxfam, Ariane Arpa, ajuda humanitària, Paraguai, Incendis [Editar Temes]