La cimera de la FAO de la setmana passada a Roma sobre preus dels aliments i canvi climàtic va ser unànimement qualificada de fracàs pels mitjans de comunicació. A Intermón Oxfam també lamentem que no es prenguessin decisions de més calat, però valorem per altra banda que es fes un primer pas cap a la solució a la crisi. Un primer pas que, certament, no porta gaire lluny, però que posa la maquinària en moviment.

D'entrada, la comunitat internacional va reconèixer per primera vegada en públic i a una sola veu que existeix el problema i el va col·locar entre les seves prioritats d'agenda fins al punt que van anar a Roma no només els representants de les institucions multilaterals sinó també líders polítics mundials, que van reconèixer l'extrema importància de l'ajuda oficial al desenvolupament per a agricultura. Extraordinària notícia, si tenim en compte que el primer món ha anat disminuint el capítol agrícola de l'ajuda des de fa 25 anys de manera sostinguda. Cal celebrar també que diversos països, entre ells Espanya, es decidissin a donar milions d'euros per pal·liar l'emergència més immediata. Tot això són bones notícies però cal anar molt més lluny.

Els països rics no poden seguir posant pegats al problema, no poden seguir donant diners als països del Sud amb una mà mentre que amb l'altra els hi van traient. És a dir, ja va sent hora que la UE i els EUA revisin les seves polítiques agràries i comercials, que avui inunden els mercats d'Àfrica i Amèrica Llatina amb productes agrícoles subvencionats, cosa que no permet als productors locals competir en el seu propi mercat. Ja va sent hora també que Espanya faci sentir la seva veu contra la política europea que imposa l'objectiu d'un 10% de consum de biocombustibles per a tota la UE d’aquí a uns anys. La cimera de la FAO va reconèixer en el seu comunicat final que els biocombustibles signifiquen "oportunitats i reptes" i es limita a recomanar més investigació sobre el seu impacte en els països en desenvolupament; més aviat sembla una tàctica dilatòria que no evitarà que milions de persones als països pobres en pateixin l’efecte devastador. De fet, les estimacions més recents atribueixen el 30% de l'alça global dels preus dels aliments a la demanda de biocombustibles als països del Nord.

Vivim uns temps de crisi. A ningú li escapa. No obstant, pocs són conscients de la magnitud de la tragèdia als països pobres, on la pujada de preus significa cultivar la meitat de la terra perquè no hi ha diners per a llavors i passar de tres àpats diaris a un. A Intermón Oxfam esperem que la pròxima reunió del G-8 al Japó no frustri les expectatives del món i serveixi per avançar més decididament cap a la solució. El món ja no pot esperar.