Shura¿Què està passant a l'Afganistan? Fa més de sis anys que el país es debat entre una guerra de dimensions internacionals i les disputes i la violència local. Malgrat les nombroses iniciatives de pacificació portades a terme per la comunitat internacional, la violència a la regió està adquirint greus dimensions fins al punt que, els últims mesos, ocupa gairebé diàriament les pàgines dels nostres diaris. 

Davant d'aquest interrogant, Oxfam Internacional ha decidit portar a terme una enquesta entre la població i preguntar als afganesos sobre les causes de la violència i les amenaces externes que viuen dia rere dia. L'enquesta ha demostrat que les mesures actuals per promoure la pau no estan tenint èxit, a causa de la falta de cohesió de la societat afganesa després dels anys de conflicte. La guerra ha trencat el teixit social del país, i en un context de pobresa extrema i permanent les disputes locals són potencialment violentes i poden intensificar el conflicte. Fins ara, les respostes nacionals i internacionals a la inseguretat s'han enfocat en els esforços militars i en iniciatives polítiques d'alt nivell més que en un treball de base, que s'articula ara com a prioritari.

Els mateixos afganesos han ofert més claredat sobre aquest tema, al preguntar-los quins consideraven que eren les causes més importants de conflicte: el 50% argumenta que la terra és la primera motivació, el 43% creu que és l'aigua, i el 34% al·ludeix a conflictes familiars. I per resoldre aquestes disputes, la població afganesa recorre als consells comunitaris i tribals tradicionals, com els xures.

L'informe d'Oxfam Internacional fa una crida perquè es generi una xarxa nacional de projectes enfocats a la construcció de la pau que treballin amb les comunitats locals, funcionaris i xures, per desenvolupar les seves capacitats en la resolució de disputes a través de tècniques com la mediació, la negociació i la resolució de conflictes. El treball per la pau a nivell comunitari augmenta la cohesió de la comunitat, redueix la violència i millora la resistència respecte als militants. És una part essencial i complementària d'una estratègia més àmplia que asseguri una pau duradora a tot el país, que inclogui mesures concertades per promoure un millor govern, el desenvolupament rural i la professionalització de la policia i les forces de seguretat. Una estratègia per a la pacificació en l'àmbit de la comunitat arriba ja amb cinc anys de retard. Amb nivells creixents de violència, no es pot perdre temps.