És la xifra oficial donada pel Govern moçambiquès sobre el desastre provocat per les inundacions a la regió. Fins al moment, ‘només’ han estat set morts, i si aquesta xifra ens sembla petita perquè l'emergència salti a la primera pàgina dels mitjans de comunicació és gràcies als esforços que estan realitzant les autoritats i les organitzacions locals per evitar un desastre més gran.

Però aquesta xifra no en pot amagar altres de més grans:  72.000 afectats, 22.000 cases inundades, 37.920 hectàrees de terres de cultiu devastades. Fins ara, la zona més danyada per la crescuda del riu Zambezi, a la regió central del país, han estat el districte de Mutarara, a la província del Tete, on 29.000 persones han hagut de fugir de casa seva i buscar refugi als camps de reassentament que el Govern, juntament amb les organitzacions no governamentals, ha establert a la zona.

És en aquests camps on treballem. Intermón Oxfam col·labora amb les autoritats i organitzacions locals per proporcionar assistència als desplaçats durant el temps que duri l'emergència.

De moment, les previsions de pluges a la zona i l'inici de la temporada de ciclons a la costa no ens permeten ser gaire optimistes. A més, el treball continuarà una vegada les aigües hagin disminuït la seva força, ja que els desplaçats hauran d'enfrontar-se a la incertesa del futur ¿Com pots tornar a les teves terres quan has perdut tota la collita, els teus animals han desaparegut i les poques coses que et pertanyien se les ha endut l'aigua?

Molts dels afectats estan repetint un drama que ja van viure l'any passat. Les inundacions del 2007 van afectar 285.000 persones, algunes de les quals començaven ara a reconstruir la seva vida. I abans que això fos una realitat, l'aigua els ho ha tornat a prendre tot.

Des d'Intermón Oxfam estem treballant juntament amb les autoritats locals a les zones de reassentament, amb l'objectiu d'assistir les famílies desplaçades, prioritzant els serveis d'accés a l'aigua potable i la higiene. Amb això, volem evitar la propagació de malalties contagioses, que és un dels riscos més elevats en els assentaments humans temporals. Així mateix, dirigim especialment la nostra atenció cap als grups més vulnerables, les dones i els nens, perquè ni una víctima més vingui a incrementar una xifra que per nosaltres sempre és dramàtica.