Des de fa més de 50 anys veiem periòdicament la pobresa de l'Àfrica, ja sigui a la regió del Sahel, a la Banya d'Àfrica, o en la zona austral. L'ajuda oficial que rep el continent i el treball de les oenegés no compensen la sagnía del deute i un comerç desigual i injust centrat en l'exportació de matèries primeres. Com a conseqüència, la regió subsahariana s'ha convertit en la més dependent d'ajuda de la història de la humanitat. Matthew Lockwood en el seu llibre ‘L'estat de l'Àfrica’, recentment publicat per Intermón Oxfam, analitza aquesta realitat i la compara amb la situació del Sud-est Asiàtic. Paradoxalment, el punt de partida de les dues regions, el 1975, era similar. A l'Àfrica subsahariana, aquell any, el PIB per càpita era de 671 dòlars (segons el canvi del 1987) i a la zona Sud-est Asiàtic i Pacífic de 481 dòlars. El 1997, la situació era la següent: a la regió subsahariana, el PIB per càpita havia caigut a 518 dòlars, mentre que al Sud-est Asiàtic era de 1.183. Una altra xifra: l'ingrés mitjà dels africans es manté estancat des dels anys 70 del segle XX.  

La tesi de Matthew Lockwood és que més ajuda i nivells més alts de condonació de deute de manera incondicional no contribuiran a millorar significativament la situació de l'Àfrica. Les condicions per a la cooperació amb l’Àfrica, per part dels estats i de les oenagés, han de ser la lluita, des dels mateixos Governs africans, contra el clientelisme i la corrupció i l'impuls cap a un desenvolupament capaç de diversificar la producció o fomentar la industrialització. En definitiva, establir les bases per a un canvi en la naturalesa política dels Estats. I jo vull afegir que tot això s’ha de fer  permetent el desenvolupament d'una societat civil africana que es mantingui vigilant i sigui capaç d'intervenir en la vida pública i denunciar els abusos.  

En definitiva, ‘L'estat de l'Àfrica’, és un bon llibre per a la reflexió sobre el paper que tots podem jugar en l'evolució de l'Àfrica.