Nens a l'aulaEl pròxim seminari Educar per a una Ciutadania Global, organitzat per Intermón Oxfam, que se celebrarà a Madrid dels dies 1 al 3 de novembre, és una oportunitat per donar veu als verdaders responsables de portar a la pràctica les noves propostes de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) i de la discutida assignatura Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans: els educadors i educadores.

‘De la paella al bany’ és una de les experiències que s’exposarà en aquest seminari. En realitat, consisteix a recollir olis de cuina i fer sabó. Però és molt més que ensenyar una pràctica artesanal o una fórmula química. Dóna peu perquè alumnes coneguin l’alt nivell de contaminació de l’oli (un litre pot arribar a contaminar 50.000 litres d’aigua) i, sobretot, els permet aprendre a reutilitzar les deixalles que generem i els fa capaços d’actuar en favor del medi ambient.

Crear una xarxa de docents que puguin intercanviar informació sobre experiències similars, que comparteixin coneixements i que puguin, fins i tot, realitzar projectes intercentres és un dels objectius d’aquest seminari, en què es reuniran prop d’un centenar de docents de diverses disciplines.

La seva aposta per una educació en valors que fomenti la participació no ha començat amb la LOE, alguns d’aquests docents fa més de 20 anys que treballen (per iniciativa pròpia o per política de centre) en l’educació per al desenvolupament, per a la pau o per al medi ambient. Avui, totes aquestes propostes, des d’Intermón Oxfam, s’articulen al voltant de la filosofia de l’Educació per a la Ciutadania Global.

L’objectiu d’aquests coneixements interdisciplinars és que nens, nenes i joves coneguin la realitat social (els seus desequilibris, econòmics, socials, ambientals i les seves injustícies), sàpiguen quines són les eines al seu abast per canviar-la i les utilitzin.

L’Educació per a la Ciutadania no és una filosofia nascuda des de les oenagés. Els precedents ‘oficials’ són l’Informe Delors (1996), promogut per la UNESCO, que postula com a eixos de l’educació aprendre a conèixer, a fer, a viure junts i a ser; o la recomanació del Comitè de Ministres de la Unió Europea (octubre del 2002) que proposa vuit competències a desenvolupar en l’àmbit de l’educació, entre elles, la social i ciutadana i la de coneixement i interrelació amb el món físic.

Des d’algunes oenagés, el que sí que estem fent és anar un pas més enllà i plantejar, a més, que des de les aules hem d’actuar localment però pensant en els problemes globalment.