El pròxim curs comença a impartir-se: a la primària com un element transversal que ha d'afectar tots els coneixements, i a la secundària com una assignatura nova. Des de fa mesos són nombroses les notícies d'associacions de pares i mares i de centres que volen objectar o d'institucions, moltes d'elles vinculades amb organitzacions religioses, que volen mobilitzar la ciutadania contra aquests coneixements. I la discussió s'està polititzant de tal manera que sembla que si ets d'un partit polític hi has d'estar a favor, i si ets d'un altre, en contra.

Em fa la sensació que no s'està escoltant la veu dels qui creiem que s'ha d'inculcar als alumnes valors com la democràcia, el respecte, la responsabilitat o la participació, i ensenyar-los que és a les seves mans actuar contra el que creuen injust.

Educar no és adoctrinar, però sí que és, això no ho podem negar, influir. No ens hauria de fer tanta por influir en els joves perquè puguin desenvolupar actituds i habilitats que els facin augmentar l'autoestima i els facin responsables i conscients dels seus actes, ni encara menys inculcar-los un pensament crític i ensenyar-los les eines perquè sàpiguen i puguin exercir de ciutadans i ciutadanes.

L'educació per a la ciutadania, tal com la veig jo i tal com la veiem des d'Intermón Oxfam, és ensenyar a cada un a prendre les seves decisions conscientment. ¿Això no ens fa més lliures i responsables? ¿No ens permet ser crítics amb el Govern i amb l'oposició? I una pregunta més, ¿això ens obliga a renunciar a les nostres creences morals? Sí, sí i no.