Tratamiento contra SIDA. No són bons temps per a la família de Yupa Sriboonyaun, una tailandesa de 43 anys infectada pel VIH-SIDA. Yupa viu amb el seu marit i un fill de 16 anys, i la seva feina de cosidora és la principal font d'ingressos de la família.

La seva vida depèn de l'accés a medicaments assequibles, que fins ara ha rebut gràcies a un programa sanitari del Govern. Em va impressionar llegir el seu testimoni en una entrevista realitzada per Oxfam fa un temps: “Quan vaig saber que estava infectada amb el VIH no ho podia acceptar. Ara, gràcies al tractament que he rebut, em sento viva. He nascut una altra vegada”.

Milers de tailandesos viuen gràcies a la producció de medicaments genèrics contra la sida impulsada des de fa anys pel Govern d'aquest país, un privilegi del qual no poden gaudir molts altres malalts del món en desenvolupament. Aquesta situació, no obstant, pot canviar d’aquí a poc si l'acord de lliure comerç amb els Estats Units és aprovat.

 El Govern nord-americà ha inclòs entre les seves exigències una protecció estricta dels drets de propietat intel•lectual, fet que impediria la producció de medicaments genèrics, amb un cost per pacient que és una desena part dels seus equivalents de marca.

Tailàndia, i molts altres països en desenvolupament, estan sotmesos a la pressió de multinacionals farmacèutiques, que utilitzen qualsevol instrument al seu abast per protegir els seus interessos. A l'Índia, per exemple, una demanda judicial de Novartis amenaça un dels models de més èxit de producció de medicaments barats per a la sanitat pública.

Aquestes pràctiques suposen una violació conscient dels acords comercials internacionals, però la seva verdadera importància va més enllà de les subtileses legals. La vida de milions de persones està amenaçada pel poder d'un lobby empresarial que no compta amb una justificació econòmica creïble: gairebé el 90% de les vendes farmacèutiques es concentren als Estats Units, la Unió Europea i el Japó, percentatge que fa del món en desenvolupament un mercat marginal.

El benefici mitjà de la indústria farmacèutica és d'un 19% anual, comparat amb el 5% mitjà de les 500 empreses més riques del planeta. Dit d'una manera simple, la rendibilitat del sector farmacèutic no està amenaçada per la comercialització de genèrics en països pobres.

El que està en joc en aquest debat és la capacitat de governs democràticament elegits d’anteposar l'interès públic als interessos privats, per poderosos que siguin. El de les patents és un cas que crida l'atenció, però no l'únic. Les companyies i els governs dels països rics han de fer front a una responsabilitat que no es limiti al compte de resultats. Si no és així, votants i accionistes han de prendre la iniciativa. ¿Sembla molt difícil? No, si has escoltat els plans de Yupa per als pròxims anys.