La República del Iemen és un país del Pròxim Orient, al sud de la península d'Aràbia, envoltat pel mar Aràbic, el golf d'Aden i el mar Roig; entre Oman i l'Aràbia Saudita. La capital és la ciutat de Sanà.

El Iemen va ser un dels centres de civilització més antics del Pròxim Orient. Amb una població estable, especialment al sud del país. Les primeres referències que fan els pobles mediterranis del Iemen identifiquen aquesta part del món com una terra de promissió d'on provenien caravanes carregades d'encens, mirra i riqueses com or, eben, marfil i seda.

La seva màxima esplendor va ser el regne de Saba, amb la seva misteriosa reina i la seva relació amorosa amb el rei jueu Salomó. Al segle XVII, comerciants francesos, anglesos i portuguesos van sentir parlar d'una beguda, "l'or negre" (el cafè), que s'exportava al món a través del port iemenita de Moka.

Més enllà de les referències històriques i culturals, la República del Iemen és un país desèrtic, amb poc més de l'1% de la seva superfície irrigable. La seva estructura econòmica segueix sent molt arcaica, fonamentada bàsicament en l'agricultura i la ramaderia. Una situació que podria canviar després de les recents troballes de petroli i el descobriment al subsòl de notables reserves de gas natural.

L'estructura actual de la República del Iemen és fruit de la unificació, el 1990, de la República Àrab del Iemen, coneguda com a Iemen del Nord, i la República Popular del Iemen del Sud. Amb una superfície de 527.968 quilòmetres quadrats i poc més de 20 milions d'habitants, el Iemen és el més pobre de tots els països àrabs i la porta d'entrada que utilitzen milers d'immigrants que fugen de Somàlia i Etiòpia per arribar als països rics de la península Aràbiga.