M'agrada fixar-me en els colors de les coses que m'envolten... la combinació, els tons i fins i tot associar-los amb records. No ho sé, és com un altre llenguatge. A Ahwar, el groc de la sorra es traça bé amb l'ocre de les cases torre, que pensant-ho bé s'assemblen a aquells castells de sorra que es fan a la platja, però són molt més grans... Des de la finestra de la meva habitació a la casa oficina, veig aquesta barreja amb una mica de verd i el sostre blau.

El mercat es pinta de taronja, terracota, verd ampolla i altres tons terra que vénen de les espècies, els préssecs, la papaia i les petites mongetes de temporada. Es veuen molts mocadors de quadrets al cap dels homes i el vel negre a la cara de les dones, excepte si són refugiades etíops o somalis. Als seus països no sempre es cobreixen i, en cas de fer-ho, usen altres colors.

Vaig arribar al Iemen fa una mica més d'un mes i, de moment, els meus dies han estat molt variats. M'impressiona el que he vist, m'agrada el que he tastat (mmmmm...) i m'agrada bastant del que he sentit. Encara que, és clar, no ho entenc tot, ¡començant pel que sento!

Entre l'habitual d'arribar a un lloc nou (en molts sentits), intentar posar-se al dia in situ i ajustar-se als ritmes, he viscut el meu propi aterratge, o landing, una paraula molt utilitzada aquí per referir-nos a la dura arribada de moltes persones que travessen el mar fins al Iemen per buscar una situació millor de la que tenen a casa.

Per explicar-ho d'una manera breu. La situació que actualment es viu al sud d'Etiòpia i a Somàlia (a la Banya d'Àfrica) motiva que moltes persones travessin el golf d'Aden en condicions extremes per intentar arribar al Iemen. Una vegada allà, s'hi queden o, si les condicions els ho permeten, es dirigeixen a països veïns com l'Aràbia Saudita, Oman o Dubai.