Avui a Sanà, capital del Iemen, en un matí habitual: m'he despertat amb la crida a l'oració de l'alba, però he tornat al son... Al voltant de les 6.30 o 7.00 he aconseguit desprendre'm de les flassades per estirar-me una mica amb alguns exercicis i, al mateix temps, he repassat la lliçó d'àrab que tinc enganxada a la paret (les variacions de l'alfabet en l'escriptura i algunes expressions bàsiques), m'he dutxat, he esmorzat ràpid i he estat a punt per començar la meva jornada d'oficina, al pis de sota.

"¡Bon dia!",... "Al-salam Alekum", "Sabah Ahnur"... als matiners de l'oficina.

Per començar, he revisat als mitjans i en algunes agències de notícies el que havia passat el dia anterior, he baixat els missatges a l'outlook, buscant especialment la informació relacionada amb Etiòpia, Somàlia i, per descomptat, Iemen. (Clic, clic) L'informe de la situació humanitària a Etiòpia parlava de diversos casos de meningitis, diarrea i xarampió a la zona sud, i que s'havien registrat morts. Pel que fa a Somàlia, es registrava un augment significatiu dels casos de diarrea amb sospita de còlera a la regió central. També es parlava d'algunes morts per això. Més a sota, un gran encapçalament anunciava l'eradicació, per segona vegada, de la pòlio a Somàlia, "un dels llocs més perillosos del planeta". (clic, clic)

Al llegir-lo m'ha semblat llunyà, però després he pensat en els vuit pacients que van arribar en l'últim desembarcament de refugiats al sud (just ahir) i que estan internats amb diarrea profusa a la nostra clínica d'Ahwar. Allà els donem un tractament de sèrum oral i líquids per via intravenosa per compensar la deshidratació, que ja pateixen per la falta d'aigua durant el viatge en vaixell i a sobre, la diarrea.

He trucat a l'altra unitat mèdica (ubicada a dues hores de la nostra), on s'han emportat els refugiats que van arribar ahir: "Sí, tenim 9 pacients amb els mateixos símptomes".

He continuat amb les notícies. En la secció del Iemen, a més d'alguna visita diplomàtica, s'anunciava l'avanç de la mangosta, que està atacant els cultius i afectant les collites des de la banya d'Àfrica (Etiòpia, especialment) i part de la península aràbiga, tot i que encara no s'ha identificat al país. Això tornava a aparèixer comentat en un apartat d'una altra notícia, que alertava de la sequera a la zona sud del Iemen i destacava el desplaçament d'alguna gent buscant menjar, i és clar, aigua.

"Això és a prop del gran camp de refugiats..." "ah, doncs s'haurà d'indagar", han dit els meus col·legues.

He pensat una altra vegada en els somalis i etíops que busquen arribar al Iemen per assentar-se, trobar feina i refer la seva vida. He imaginat els iemenites buscant el mateix a la seva pròpia terra. En aquest instant, no m'han estranyat els comentaris d'inconformitat o rebuig d'alguns iemenites cap a la immigració africana, que he sentit en converses informals acompanyades d'un te.

Després d'una estona, des de la segona unitat mèdica, m'ha arribat un missatge de text al telèfon: "No donem l'abast. Tres pacients han mort i tenim nou casos més".

"El que faltava", he pensat.